Suposem que trobem una llàntia perduda, la freguem, i apareix un geni que ens proposa que li demanem tres desitjos sobre l’energia per a aquest any 2022 . La llàntia pot ser perfectament de querosè sostenible com el que produeix ja Repsol i que, per cert, emet menys CO2 en tot el seu cicle de vida que molts usos elèctrics.

Primer desig: que no ens falti energia. O sigui, el que tècnicament es coneix com a seguretat de subministrament. Per aconseguir-ho és important conèixer quina energia necessitarem per a les pròximes dècades: petroli, gas natural, electricitat renovable, biocombustibles avançats, emmagatzemament elèctric... Hem de garantir el recolzament i, com a mínim, la no demonització d’aquestes energies que necessitarem. Si les demonitzem o dificultem que la seva producció es pugui finançar, escassejaran com passa ara amb el gas i els preus seran elevadíssims.

Segon desig: que l’energia tingui un preu raonable. Les famílies han de poder pagar-la. No és tolerable que les indústries parin, cosa que fa mal a l’ocupació, perquè no poden competir perquè l’energia és cara. Els avanço una idea que ajudaria a aquest objectiu: el Govern d’Espanya hauria d’exigir a la Unió Europea que, mentre duri aquesta emergència energètica, posi més drets de CO2 al mercat, perquè l’especulació financera no continuï apujant el preu de la llum i del cost que les indústries han de pagar per utilitzar el gas natural. La Comissió Europea ha de baixar a les necessitats reals de les famílies i de les indústries, guardant els manuals ideològics al calaix.

Tercer desig: que l’energia que produïm redueixi les seves emissions de CO2. Per fer-ho, hem d’utilitzar totes les tecnologies, sense que la ideologia i els determinismes en prohibeixin algunes. Més ciència i menys programa polític. Si substituir cinc cotxes dièsel per cinc dièsel nous costa menys als contribuents que subvencionar un elèctric i l’efecte sobre la reducció del CO2 és més alt, ¿per què no ho fem? ¿Per què preferim subvencionar els que tenen rendes més altes? Descarbonitzem l’economia, però al menor cost possible, i a més amb justícia social. Que els que paguin la transició energètica no siguin els llocs de treball industrials i les rendes mitjanes i baixes.

Sol·licitats els meus desitjos energètics per a l’any 2022, demano al geni afegir-ne un d’addicional. Que el que s’aprovi a les lleis, es compleixi. ¿Un exemple? Els requisits europeus per utilitzar biocombustibles avançats als nostres carburants han de ser aplicats i complerts a Espanya. Sense frau, com el que abunda. Hi ha empreses que els incompleixen i que introdueixen al seu lloc combustible que ve del petroli, més barat, cosa que provoca dany econòmic (menys pagament d’impostos), dany social (a l’ocupació de les empreses complidores) i dany mediambiental (més emissions de CO2). És fàcilment comprovable i punible. El discurs verd comença per castigar el defraudador mediambiental. I que no es preocupi el geni. El querosè de la llàntia és un biocombustible avançat.