Opinió

Articulista
El turista accidental
L’augment de visitants no sempre es tradueix en més despesa

Uns turistes són atesos a la recepció d’un hotel. / Eloi Tost
Els turistes han començat a tocar el dos, per la qual cosa molts autòctons encetem la vida estiuenca i ens podem acostar a platges i pobles que fa mesos que evitem.
Pel que he pogut copsar, aquest estiu s’ha accentuat la tendència que ja fa uns anys que observem: molts turistes —potser menys, però, tot i així, molts— i poca caixa. I això és quelcom que ens hem de replantejar seriosament.
El turisme és totalment necessari: en viuen moltes famílies i és clau per a l’economia local. Però els negocis estacionals estan veient, cada cop més, com, ara que la temporada s’acaba, tot i pencar totes les hores i tots els dies, el calaix està força més eixut del que esperaven. Es queixen d’estades curtes, de restaurants de certa categoria on la gent entra, sense la indumentària adequada, per fer-hi àpats minsos, compartint plats i sense fer gaire despesa. Entrepans a la platja, botellades, taules parades en descampats i gent vivint en autocaravanes als aparcaments.
"El paisatge i el clima ja els tenim; ara cal promocionar-nos i, sobretot, donar facilitats als negocis i als inversors, i així poder fer la selecció natural que caldria"
Tenir massa visitants no és bo: la sobrepoblació dificulta la circulació viària, els aparcaments són impossibles, el clavegueram es col·lapsa, el senyal telemàtic s’alenteix, els supermercats —els únics que fan negoci, juntament amb les cadenes de menjar ràpid, però que s’enduen els beneficis fora de la comarca— estan arrasats i els residus deixen de separar-se correctament.
Deia el meu pare que les vacances les ha de fer qui pot i no qui vol, però avui es prioritza el lleure per damunt de la feina i cada cop ens trobem amb més visitants, però sense gaires possibilitats econòmiques. No crec que sigui fàcil canviar la tendència i aconseguir un turisme de qualitat, en menor nombre, però amb més butxaca. La regulació —o directament la suspensió— dels pisos turístics podria ser un primer pas. Hem de cuidar el turista que torna, el que té segona residència, el que vol navegar, el que es vol allotjar en establiments reglats i el que vol gaudir d’una bona gastronomia.
El paisatge i el clima ja els tenim; ara cal promocionar-nos i, sobretot, donar facilitats als negocis i als inversors, i així poder fer la selecció natural que caldria. Ja hi ha veus que parlen de la qualitat de l’ambient que es viu al Gran Jonquera i de com això està frenant els clients autòctons. Perquè no ens podem vendre per quatre duros a turistes que, més que accidentals —res a veure amb la novel·la d’Anne Tyler—, són turistes que per a nosaltres són un accident.
- Maica García, la campiona olímpica que el Sabadell ha descartat després de ser mare: «És molt dolorós. Amb el meu embaràs, el meu contracte s’havia de prorrogar. La llei s’ha de complir»
- José Alberto Marín, degà del Col·legi Notarial de Catalunya: 'Vaig firmar una escriptura amb el Papa en la seva visita a Barcelona
- Una sauna, un afartament de drogues i una cardiopatia: així explica el forense la mort a Eivissa de Flor Bollini, la ‘xamana dels empresaris’
- Guanyen 50 milions a l’Euromilions i prenen una decisió que revoluciona el seu poble per sempre
- Joan Miquel Oliver publica ‘La vida no són matemàtiques’: «Les persones amb problemes psiquiàtrics tenen un cervell que treballa molt més que el de la resta de gent»
- Canvi d’hora a Espanya: ja se sap quan serà el canvi a l’horari d’hivern
- Paula (23 anys): «He durat un dia a la feina per voluntat pròpia. No em quedaré en un lloc que no m’agrada»
- ‘Futbol en català’ fa 50 anys amb Puyal, el seu creador, 'passejant per alguna muntanya estranya