Turisme "low cost"

No s’ha acabat el mes d’agost i sentim per tot arreu que la temporada turística no està essent bona. Tot i que hi ha hagut pics d’ocupació molt alts, no s’han sostingut en les setmanes clau i ja sigui pels preus, per la sufocant calor, per la poca capacitat de consum o per tot plegat, la realitat és que la temporada no serà de les millors.

Hi ha dades, però, que sí serveixen per la reflexió i que sovint no tenim en compte. Una d’elles, per exemple, és que a nivell europeu el volum de crèdits personals s’ha incrementat en un 91% els darrers anys. És a dir, molta gent gaudia de les vacances a crèdit, la qual cosa acaba tenint un límit; si hi afegim la delicada situació que viu França o Alemanya amb una moderada davallada del turisme anomenat «nacional», tenim el conjunt del combinat.

La conseqüència és menys despesa, menys pernoctacions i menys de tot però amb un increment moderat del turisme de càmping, més intern i amb una despesa força menor. També ha crescut el turisme de caravana, l’anomenat «camper», que sol anar per lliure pernoctant en zones no autoritzades a prop d’espais que consideren a mig camí entre segurs i tranquils (sense cap garantia que siguin ni una cosa ni l’altra).

Algun especialista ha anomenat aquest turisme com «vacances low cost»; podem trobar connotacions negatives tot i que considero que és una forma de fer vacances clàssica, en contacte amb el territori i, per damunt de tot, on és més fàcil controlar el pressupost. El temps de despeses supèrflues s’acaba, si no és que ja s’ha acabat. Enguany han vingut menys visitants, segons dades oficials; a casa nostra, se n’ha ressentit molt el comerç i la restauració, on el torn de vespre s’ha reduït molt.

Caldrà llegir amb lucidesa aquests canvis i adaptar-se a una realitat que va més enllà de les estadístiques. La clau ja no és comptar visitants, sinó redefinir la nostra oferta pensant en el territori, el clima i un retorn real, que poc té a veure amb els anys daurats que enyorem.