Josep Pla, el tren gros i l’estació de Camallera: l’anhel de l’altre petit Empordà

Si Josep Pla aixequés el cap, llançaria la boina en veure com van les coses ara. L’escriptor de Palafrugell, gran observador de la vida empordanesa i usuari convençut del ferrocarril, va deixar escrites nombroses referències sobre la importància que el tren havia tingut per comunicar l’Empordà amb Girona, Barcelona i França. Una infraestructura que va arribar a Camallera l’any 1877 i que Pla considerava decisiva per trencar l’aïllament de la comarca. Esmento Camallera per una raó essencial. Quan penso en la xarxa d’infraestructures que arriba i surt de l’Escala, no oblido mai que l’estació de Camallera hauria de ser clau per a tota aquesta àrea de connexió entre els dos Empordà. I no ho és.

Precisament, a Reflexions sobre l’Empordà, dins del volum El meu país, publicat per Destino el 1968, Pla escriu: «Per l’Empordà, hi passa el tren gros, o sigui el ferrocarril de França». En el mateix text subratlla la transcendència de la infraestructura: «La construcció d’aquest tren [...] ha representat una artèria essencial de la comarca». Pla també recordava les dificultats econòmiques i els retards que van acompanyar la seva construcció.

El tren com a símbol de modernitat

La consideració del ferrocarril com un símbol de modernitat apareix en altres escrits d’El meu país. Pla recordava que, en aquella època, «el tren era el màxim progrés que hom pogués somniar» i arribava a considerar que, sense l’esforç dels qui havien impulsat la xarxa ferroviària, «tot aquest racó de món hauria viscut durant molts anys en un isolament absolut».

I ara, malgrat els dos trens, un dels quals —el ràpid d'alta velocitat— està mal aprofitat i l’altre —el dolent que va a pas de puça—, mal gestionat, amb l’autopista col·lapsada i la infame C-31, aquest isolament es converteix en una tragèdia que ja haurien volgut escriure els grecs que van desembarcar a Empúries.

Subscriu-te per seguir llegint