L'Acústica de Figueres: "Mira’t als ulls, posa els peus a terra"

«Mira’t als ulls, posa els peus a terra,

pren el que tinguis al teu costat».

Aquest fragment d’estrofa de Mai trobaràs, una de les cançons mítiques de Sopa de Cabra, sí aquella del «...teu príncep blau...», es podria aplicar a aquells figuerencs que continuen buscant tres peus al gat a l’Acústica. Que si cada any és el mateix, que si col·lapsa la ciutat, que si el negoci només el fa una sola persona, que si s’hauria de donar oportunitats a altres «models» culturals, que si l’Ajuntament hi destina massa diners públics... És molt figuerenc - i, de fet, molt català, - criticar allò que té èxit i «és de casa». L’Acústica és una de les grans marques que posa Figueres en l’aparador actualment. De models, subvencions i del que es vulgui, és clar que se’n pot debatre. De l’Acústica i de tot.

Però carregar contra una cita que porta milers de persones a la ciutat és tirar pedres contra la pròpia teulada. I en aquest cas la teulada és una Figueres que no va sobrada de reclams. Amb el canvi de paradigma del comerç - amb el gran volum de vendes desplaçat a internet o a la combinació de refugi climàtic, concentració d’oferta i plans per «passar la tarda» que són els grans centres comercials com el de la Jonquera o l’Espai Gironès - l’Acústica és més necessària que mai per a Figueres. L’Acústica i qualsevol cita multitudinària que pugui completar l’imant permanent del Teatre-Museu Dalí.

Negar-ho és tancar els ulls a la realitat. I continuar pensant que la gent vindrà a Figueres, i no al Zara de la Jonquera, per fer-se un vestit a mida de 1.000 euros a can Font o que una trobada de poesia trobadoresca és més «potent culturalment» que l’Acústica. Perquè, aprofitant que passaran per la Rambla, cal repetir la cita de Sopa de Cabra, per deixar de creure en prínceps blaus i posar els peus a terra.