El port esportiu de Roses: molt més que un aparcament de vaixells

El port esportiu de Roses és, sens dubte, una de les joies de la nostra corona. Tanmateix, sovint l’observem des de fora amb una certa indiferència i distància, com si fos un recinte estanc, aliè al dia a dia de la nostra vila. És hora de canviar aquesta percepció. Davant la proximitat de fites clau en la gestió de la concessió, ens hem de plantejar una pregunta fonamental: què volem que sigui el nostre port esportiu en el futur?

La resposta no hauria de ser simplement «un lloc on amarrar embarcacions». El port esportiu té el potencial de ser un veritable pol social i econòmic de Roses, un espai de trobada que generi valor afegit per al conjunt de la vila.

Actualment hi ha una desconnexió palpable. Els amarristes, que sostenen una part important de la infraestructura, sovint se senten allunyats de la presa de decisions. Al mateix temps, els comerços i restaurants del port esportiu no sempre estan prou connectats amb aquesta comunitat d’usuaris. I, sobretot, molts ciutadans de Roses encara perceben el port esportiu com un espai aliè, quan en realitat és un actiu públic de primer ordre.

La solució passa per la col·laboració. Cal tendir ponts entre l’Associació d’Amarristes i el teixit comercial del port esportiu. Hem d’aconseguir que l’usuari hi trobi no només serveis, sinó una experiència de qualitat que convidi a quedar-s’hi, consumir, gaudir de la nostra gastronomia i conèixer millor Roses. Aquesta és també una manera intel·ligent d’apostar per un turisme de qualitat, basat en l’autenticitat, el tracte proper i l’excel·lència.

Perquè aquesta col·laboració sigui real, proposo estudiar la creació d’un centre cívic o seu social dins del port esportiu: un espai obert, digne i funcional on els membres de l’associació, els seus convidats i els visitants puguin trobar-se i socialitzar. Un lloc on organitzar activitats, compartir inquietuds i parlar de mar, de vela i dels reptes de la nostra badia. Un port esportiu sense vida social corre el risc de convertir-se només en una infraestructura; un port amb vida pròpia té ànima.

La gestió del port esportiu tampoc no pot ser una caixa negra. Ha de ser transparent, professional i participativa. La Generalitat i l’Ajuntament han d’entendre que el futur d’aquest espai no es pot decidir únicament des d’un despatx, sinó escoltant i buscant el consens de les persones que el viuen cada dia.

Som davant d’una oportunitat per repensar i millorar les instal·lacions del port esportiu de Roses. No deixem que la inèrcia o la falta de visió ens facin perdre el tren. Apostem per un model de gestió que integri, que sumi i que converteixi el port esportiu de Roses en un referent de dinamisme, turisme de qualitat i convivència.

Perquè un port esportiu viu és també un Roses més viu.