Parc Natural i port de Roses: dues apostes per un turisme amb límits

El 1998, a Roses, en un mateix ple municipal, vàrem aprovar dues propostes que, tot i semblar contradictòries, eren complementàries. La primera, donant suport a la creació del Parc Natural del Cap de Creus i, la segona, obrint la via per a la construcció i explotació del port esportiu municipal. Les dues votacions varen ser aprovades amb el vot contrari de l’oposició.

Cal dir que, si bé el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà va néixer a partir d’una exigència ciutadana, el Parc Natural del Cap de Creus ho va fer a iniciativa dels vuit municipis que l’integren, gairebé tots de Convergència. El recentment traspassat Josep Maria Salvatella, a més d’alcalde de Llançà, va ser el diputat ponent que va defensar la llei al Parlament de Catalunya. Tots vàrem entendre aquesta figura legal com el millor instrument per posar fi al creixement urbanístic desmesurat dels nostres pobles i, alhora, preservar els valors que ens donen vida: el paisatge i el patrimoni històric i natural.

Quan la moda era fomentar el turisme de masses creant parcs d’atraccions artificials i efímers, els electes municipals vàrem apostar per la contenció i la revalorització amb un parc natural, autèntic i permanent.

I si el Parc Natural del Cap de Creus va ser el primer, potser únic, d’iniciativa municipal, amb el port esportiu passa el mateix: un port esportiu públic creat per millorar la destinació turística prestant els seus serveis sense tenir com a fita el guany econòmic, sinó donar valor al poble sencer. La tramitació del port, contràriament al que algú pensava, va ser absolutament pacífica, sense oposició. Lligat a la creació del parc natural, tothom va entendre la seva necessitat i, en el consens, fins i tot hi vam trobar Greenpeace Espanya.

Parc Natural i port són dues estructures que neixen en un context de dependència econòmica del turisme i els polítics electes les vàrem entendre com una manera de prevenir un creixement forassenyat, oferint, alhora, una imatge real de qualitat. Una qualitat de vida que volíem per a tothom, per als visitants i, sobretot, per als estadants.

Passats els anys, estem veient en molts llocs que el turisme de masses altera la vida de pobles i ciutats i és perquè funcionaris i governants no van alhora amb els ciutadans. Per una banda, fomenten el turisme massiu i, per l’altra, per mitigar-ne els efectes nocius, es dediquen a prohibir indiscriminadament, a tothom, visitants i autòctons, una actitud que crea aversió al turisme.

El Parc Natural del Cap de Creus s’ha d’organitzar també com a recurs turístic, sense sacrificar cap dels seus objectius ni dependre tant del pressupost de la Generalitat. Cal aconseguir un finançament extraordinari i, per fer-ho, cal que, a més del patrimoni natural, es tingui en compte l’immens patrimoni històric, la petja humana que en cap altre parc és tan present.

Modelat per l'home

El nostre és un parc fet per l’home, pam a pam; cap espai terrestre ni costaner no ha deixat de ser treballat o modificat pel pas de les generacions que, des de fa mil·lennis, l’estan habitant. Naturalistes, biòlegs i geòlegs hi tenen molt a dir, però també geògrafs, historiadors i museògrafs. Cal treure’n tot el rendiment.

Per la seva banda, el port s’ha de mantenir integrat en la vida social i urbana de Roses, prestant els seus serveis conscient que és una empresa pública i que, aconseguida l’autosuficiència financera, els beneficis han de ser, com més millor, de caràcter social. Sí que tenim emprenedors frisant per fer-se’l seu perquè, sens dubte, els seria un bon negoci, però el seu origen és polític i social, al servei del poble, i s’ha de mantenir així.

Els governs canvien i, amb ells, les seves maneres de fer, però el que no haurien de canviar són els objectius bàsics que varen fer néixer tant el parc com el port. Sabem que disposar del poder per fer i desfer és temptador, però, en democràcia, el poder queda obligat al diàleg i al consens. Ho dic perquè el camí de la prohibició no és el correcte: cal seguir el camí de la regulació. El poble no pot veure en el Parc ni en el Port estructures que posin barreres a les seves legítimes aspiracions, als usos i costums. Cal gestionar les afluències turístiques tenint molt en compte el poble que les ha creat, escoltant, raonant i debatent.

Subscriu-te per seguir llegint