Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió | El Periscopi

Mohamed El Amrani

Mohamed El Amrani

Comunicador i emprenador social

Roses

Un mar sota pressió a la badia de Roses i Cap de Creus

L’augment de l’activitat nàutica reobre el debat sobre els límits, els controls i la protecció del medi marí

Les motos d'aigua esten en el centre del debat

Les motos d'aigua esten en el centre del debat / Empordà

Un estiu més, l’activitat nàutica i, malauradament, les notícies tràgiques que hi estan vinculades han estat protagonistes a Roses. Durant la temporada alta, a la badia i a les cales del cap de Creus coincideixen embarcacions recreatives, serveis de lloguer i excursions organitzades. Aquesta activitat té una importància econòmica evident al poble, però la seva intensitat obliga a parar un moment i reflexionar sobre la saturació i els controls de l’activitat.

Quan parlem de saturació turística, acostumem a fixar-nos en allò més visible, com, per exemple, les carreteres congestionades, els aparcaments plens o els serveis sobrecarregats de gent. Al mar, la pressió és més difícil de percebre perquè les embarcacions estan en moviment, però la coincidència de diferents activitats també pot generar problemes de convivència, seguretat i conservació.

Creixement progressiu

Un estudi de l’Institut de Ciències del Mar assenyala que les places d’amarratge per a embarcacions recreatives als ports esportius de la Costa Brava van passar d'unes 9.000 l’any 2000 a prop de 15.000 el 2023. Per tant, es confirma una clara tendència al creixement de la nàutica recreativa i la necessitat d’avaluar-ne els efectes.

És cert que, des del 2025, el parc natural de Cap de Creus disposa d’un nou Pla rector que regula la navegació, la velocitat, el fondeig i les activitats organitzades. També restringeix l'ús de motos d'aigua, amb excepcions concretes. Hi ha, a més, controls dels Agents Rurals i sistemes de videovigilància. Però el debat no és només si hi ha regulació, sinó també si els recursos disponibles són suficients durant els dies de més activitat i si els resultats es fan públics.

Cal conèixer quantes embarcacions accedeixen al parc, on es concentren i quin és el grau de compliment de la normativa. Penso que no es tracta de prohibir tota activitat ni d’ignorar la seva aportació a l’economia local, sinó d’establir una capacitat raonable.

Si hem acceptat que el cap de Creus necessita límits per terra i n’hem normalitzat els controls, és coherent aplicar el mateix criteri a l’activitat que hi arriba per mar. En temps d’intel·ligència artificial, drons i altres eines tecnològiques, és impensable que no disposem d’una estratègia per supervisar l’activitat marítima, que també té efectes sobre el medi natural.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents