La terrassa del Dynàmic: oposar-se a tot

El Dynàmic acaba d’obrir una nova terrassa al carrer Caamaño, a tocar de la Rambla de Figueres i ben a prop de la Casa Natal de Salvador Dalí. Es troba en una de les zones per on més figuerencs, visitants i turistes haurien de passar, passejar, badar o trobar-se a la ciutat.

I hi ha qui hi veu un problema perquè la nova terrassa ocupa un espai on abans hi havia quatre places d’aparcament de zona blava… Ganes d’oposar-se a tot. Una empresa amplia el negoci, paga les taxes municipals corresponents per tenir una terrassa, contracta nous empleats i, de passada, dona vida a un espai on, fins ara, només hi havia això: quatre cotxes aparcats.

On és el problema? En les quatre places d’aparcament? És que aquelles places ja no hi haurien d’haver estat, perquè en aquell tram del carrer Caamaño, a la Rambla, a la pujada del Castell i en molts altres punts del centre de Figueres no és només que no hi hauria d’haver places d’aparcament, sinó que no hi haurien de passar els cotxes.

Els centres de les ciutats amb menys cotxes i més gent caminant, amb menys vehicles aparcats i més terrasses, contribueixen a convertir ciutats caòtiques en ciutats molt més amables. Són ciutats on la gent se sent molt més motivada a anar-hi a passar una estona un dissabte a la tarda.

Les crítiques a l’obertura de la terrassa del Dynàmic neixen de la mateixa mare que les crítiques a la pista de gel per Nadal, a l’Acústica o a la sortida de l’etapa de la Vuelta… Critico tot el que es fa perquè ho fa «aquest» o perquè «això també ho fa aquell». Però, sobretot, critico.

Perquè, si no s’obrís cap terrassa, lamentaria que no hi hagués moviment; si no es fes l’Acústica, ploraria perquè ja no hi ha concerts a la ciutat; si no hi hagués pista de gel ni mercat de Nadal, diria que la ciutat està «morta» durant les festes… La qüestió és oposar-se a tot.