Descansar de les vacances

Hi ha una mena de competició silenciosa que es repeteix tossuda cada estiu. Quan arriben les vacances sembla que neix l’obligació d’omplir el calendari fins a l’últim racó: viatges, festivals, excursions, concerts, racons per descobrir i platges que no hem trepitjat. Com si descansar sense excuses fos una activitat que exigís un esforç constant. Les xarxes socials hi ajuden. Cada fotografia és una invitació per visitar un lloc on hauríem de ser.

Ens convertim en col·leccionistes d’experiències, convençuts que només compta allò que explicarem quan setembre obri de nou la porta de la rutina. I així enderiats acabem perseguint el temps en lloc de viure’l.

És curiós que, després de mesos esperant les vacances, moltes persones acabin més cansades que quan les varen començar. Córrer per agafar un avió, fer llargues cues d’espera, planificar rutes i encadenar activitats i encara tornar a casa amb la sensació que han quedat coses per fer.

"Entendre que descansar de la feina i la rutina també és permès i sovint les millors vacances són aquelles en què deixem que l’estiu llisqui sense necessitat d’atrapar-lo"

Convertim l’oci en una obligació de necessària felicitat continuada que ens esgota. Potser ens caldria reconciliar-nos amb els plaers efímers, aquells que no necessiten bitllets ni maletes.

Aquell sopar llarg en conversa compartit amb bons amics, llegir a l’ombra d’un arbre, escoltar el mar sense la necessitat de fotografiar-lo. O simplement gaudir del silenci, un luxe cada vegada més escàs al mig de tot el brogit. L’estiu no és una cursa per acumular records, sinó una oportunitat per recuperar un ritme més nostre, més humà. Descobrir que un matí tot per nosaltres sense horaris, també és una aventura i que una tarda sense plans no té penalització. Hi ha instants que existeixen quan deixem de buscar-los.

No parlem de renunciar als viatges o les escapades, viatjar ens permet obrir la mirada i enriquir-nos. Però potser no totes les vacances cal que es mesurin pels quilòmetres recorreguts. Algunes es poden recordar per un munt de riures compartits, o una migdiada sense recança. Entendre que descansar de la feina i la rutina també és permès i sovint les millors vacances són aquelles en què deixem que l’estiu llisqui sense necessitat d’atrapar-lo. En definitiva, poder fer tot allò que de costum fem enderiats, sense mirar el rellotge, aquest és el luxe gaudir del plaer de perdre el temps, sense cap remordiment.