Qui anys passa, vides acomiada

Naixem amb el disc dur buit, amb el sistema operatiu verge, i les experiències ens van fent persones, com si fossin algoritmes que van modelant la nostra consciència. I això ens afecta directament en la perspectiva que tenim de la mort.

A la preadolescència és quan prenem coneixement d’allò que és quan vivim el traspàs de persones properes: bàsicament els avis, parents i potser algun amic caigut en desgràcia. La joventut ens aporta aquella inconsciència que ens acosta a jugar amb ella, a fer bestieses, a posar-nos en risc, a no veure el perill, malgrat els consells, tot pensant que la nostra hora sembla quedar molt lluny en el temps. Però, tal com la vida ens fa rics en anys, la mort guanya protagonisme en el nostre imaginari i quan els dígits de l'edat passen sobradament de la mitja centena que t'adones se't fa més present. És quan llegeixes la pàgina de necrològiques d'aquest setmanari i hi trobes gent de la teva edat i noms coneguts. Quan fas una trobada d'excompanys d'estudis i t'expliquen que alguns dels qui havies compartit exàmens, pupitre i malifetes ja no hi són. Quan vius el comiat dels pares, amics o de familiars propers, gent que no és gaire més gran que un mateix.

"Naixem i morim despullats. Tot el que ha passat i hem fet entre un moment i un altre és transitori, però construeix el nostre llegat"

En realitat, no és que es mori més gent, sinó que aquestes morts ens són més properes, perquè hem compartit amb elles una part important del nostre camí vital. Llavors és quan prens consciència que tots tenim data de caducitat i que cada cop som més a prop del final del joc. Com més anys passen, més vides acomiadem.

I això ens porta a plantejar-nos molts aspectes: com el que ens ha mancat per fer, el que hauríem pogut fer millor, l’estona que no hem compartit amb la gent estimada, emprenyades absurdes que podíem haver-nos estalviat o tot allò que no hem dit. Però també és moment de ser agraïts amb el món, amb la vida i amb els qui ens han acompanyat fins aquí. D'altra banda, també hi ha qui es planteja qüestions teològiques i dubta del seu agnosticisme o de les seves creences per intentar entendre el misteri del que ens passarà quan arribi la foscor.

Naixem i morim despullats. Tot el que ha passat i hem fet entre un moment i un altre és transitori, però construeix el nostre llegat. La glòria, més enllà del que ens esperi després, no és cap altra que el record que deixem en les persones amb qui hem compartit la vida.