Jo sí que vull una gran pista de gel a Figueres per Nadal

Un dissabte a la tarda del mes de desembre a Carcassona. La pista de gel de la plaça Carnot està plena a rebentar. L’estampa nadalenca és de postal. La pista ocupa tota la part central de la plaça, integrant la font que queda envoltada del gel i dels patinadors, mentre al voltant hi ha més d’una dotzena de petites casetes gastronòmiques. Sí, allò del vi calent, ostres de Laucata i tartiflettes que tant agraden més enllà de la Jonquera... Allà, fent cua per patinar o esperant per sopar, no cal parar gaire l’orella per sentir parlar català (i castellà) amb accent empordanès o de Barcelona. Tampoc no cal, pels volts de Nadal, esforçar-se gaire per sentir parlar català i castellà a Perpinyà, Narbona, Besiers o, fins i tot, a la plaça del Capitoli de Tolosa o, no cal dir-ho, a l’instagramejable mercat de Nadal del Barcarè Catalans passant un dissabte prenadalenc a la Catalunya Nord, patinant sobre gel, fent-se selfies, sopant o, per un dia, entrant a botigues que no siguin les de l’Espai Gironès o el Gran Jonquera. Van a Carcassona per la pista de gel? No només, però la pista hi ajuda. Per això, jo sí que vull una gran pista de gel a Figueres per Nadal.

Figueres no està en condicions de deixar passar ni una sola oportunitat per portar gent a la ciutat. Després, compraran o no compraran a les botigues que resisteixen al rovell de l’ou. Soparan o no soparan als restaurants de la ciutat. Però, com a mínim, s’haurà intentat. A la Catalunya Nord, a Vigo, a Madrid, a Barcelona, a Londres i arreu d’Europa, les ciutats intenten que, per Nadal, la gent passegi pels seus carrers il·luminats, patini a les seves pistes de gel, badi als aparadors de les seves botigues, mengi i begui en els mercats nadalencs o vagi a sopar en família. L’alternativa és senzilla: criticar el cost de la pista, lamentar que els clients van al Gran Jonquera i que el Zara hagi tancat. Però això ja s’ha comprovat que no dona bons resultats.