No al PLATER

Aquesta setmana, la Fundació Pioneers Of Our Time ha presentat al·legacions formals contra la proposta del mapa PLATER, que defineix les zones on es podrien desenvolupar parcs eòlics i plantes fotovoltaiques. Ho hem fet en coordinació amb el Consorci Salines Bassegoda, amb l’objectiu de protegir el territori i, en particular, de salvaguardar el projecte de reintroducció d’aus necròfagues a la vall de la Muga.

Ha estat necessari dir «no», però també som conscients que aquest «no» no pot ser l’última paraula. Vivim una emergència climàtica que no ens permet quedar-nos només en el «no». Per a nosaltres, aquest ha estat un primer pas per participar en el debat, i ara toca fer el següent: obrir un diàleg sincer sobre on sí que volem parcs eòlics i plantes fotovoltaiques al nostre territori. Aquest debat no pot esperar i requerirà valentia política i institucional.

Des de la nostra Fundació, som perfectament conscients que o actuem en aquest sentit i cedim part del territori a la implantació d’energies renovables, o perdrem tot allò pel qual hem estat lluitant durant anys. Es tracta, doncs, d’un acte de responsabilitat col·lectiva.

No és de rebut que, cada vegada que l’Administració pública proposa una possible solució, es trobi davant d’un mur d’intransigència en què, lluny de proposar solucions, només es posen problemes. Simplement, no ens podem permetre perpetuar aquesta situació.

Ara toca ser valents i proposar què volem a casa nostra i on ho volem.

Soc plenament conscient que es tracta d’un debat complex, però no podem obviar que l’estiu d’enguany, amb nits tòrrides de 35 graus a l’Empordà, serà, si no fem res, l’estiu més fresc de la resta de les nostres vides. Com resistirà la biodiversitat la realitat que tots els científics seriosos ens auguren? Què serà de tots nosaltres si no fem res? Són preguntes que he de confessar que em turmenten...

Per aquest motiu, des de la Fundació volem ajudar a catalitzar el canvi de sistema energètic a l’Empordà, ben conscients que no serà fàcil. No defugim la nostra responsabilitat i estem oberts a col·laborar, de manera honesta, en qualsevol grup de treball que vulgui cercar solucions reals. La típica frase «Renovables sí, però així no» era útil quan hi havia temps per fer-la petar en les tertúlies de bar, però és clarament estèril davant la imminència de la derrota climàtica, amb incendis i sequeres cada cop més freqüents.

El PLATER es troba en el seu punt de partida, construït amb molta metodologia i molta feina, i ara té l’oportunitat de millorar gràcies a aquesta segona fase d’informació pública.

En aquesta segona fase, al meu entendre, caldrà que les conclusions es fonamentin en la ciència, que és l’eina més objectiva de què disposem. També caldrà analitzar amb rigor el treball fet per les administracions públiques, prenent-lo com a punt de partida, i aportar-hi valor si en som capaços o, si no tenim alternatives millors, tenir la dignitat de guardar silenci.

Caldrà comprometre territori i serà, de vegades, un grup de treball desagradable, en què tots els que hi participem hem d’entrar ben conscients que haurem de renunciar a coses per arribar a assolir consensos entorn de l’objectiu principal: hem de garantir l’habitabilitat a mitjà termini de casa nostra, perquè això és el que està en joc.

Cal prendre consciència que això no va de si guanyen uns o perden els altres. Aquí, o guanyem tots o perdem tots.

Soc conscient que hi haurà persones que llegiran aquest article i em titllaran d’il·lús o de catastrofista, tot pensant que el que plantejo fer és impossible. Jo responc a aquestes persones que la il·lusió seria pensar que els nostres fills i nets podran gaudir de l’Empordà com ho hem fet nosaltres si no actuem immediatament. Tenim una oportunitat única i anem contra rellotge. Això no va de partits polítics ni de sectors econòmics, sinó de conservar i protegir el nostre estimat Empordà, i, si pretenem fer-ho desunits, el fracàs està servit.

Per què no som capaços de coordinar-nos com a territori, fent partícips el teixit associatiu i els ajuntaments, siguin del color polític que siguin?

Estic convençut que el sentiment d’estima per la nostra terra ens uneix més enllà de les discrepàncies polítiques i sectorials. Apel·lo a aquest sentiment i, des de la Fundació, estenem la mà a tothom amb responsabilitats polítiques o dins del teixit associatiu per fer-ho possible.

Ara toca arremangar-nos i estar disposats a ser criticats, tot sigui per a bé.

És el moment de ser tots plegats pioners del nostre temps i de poder mirar-nos al mirall d’aquí a uns anys pensant que hem fet tot el que estava a les nostres mans.

Amb nosaltres trobareu sempre la complicitat necessària per fer-ho.

Val la pena provar-ho.

NOTA: L'autor, Esteve Guerra Serra, és el president de la Fundació Pioneers Of Our Time

Subscriu-te per seguir llegint