L'amistat

Si busquem l’origen d’aquesta paraula, trobarem que prové del llatí amicus, que està relacionada amb el mot estimar. Es tracta d’una relació basada en l’afecte, desinteressada, entre persones; es fonamenta en valors humans, concretament en la confiança, el respecte, l’afecte mutu i la benvolença. Inicia i estableix un lligam afectuós entre dues persones, que no tenen relació familiar ni amor sexual, i que se sol establir ja en el mateix moment en què es coneixen.

Aquesta és una relació, per sort, molt freqüent. I neix quan en un contacte interpersonal es troben coses en comú. Pot començar a qualsevol moment de la vida i la seva durada és molt variable, podent ser molt curta o de per vida. Quan aquesta relació es trenca i s’acaba, provoca un dol, que sol ser més intens quan aquesta també ho és.

La relació que s’estableix és més difícil de construir que de destruir. I és important saber-la mantenir i, fer-ho. L’amistat és una font d’energia i de benestar emocional. És una relació tan propera entre persones, que moltes vegades tot i que entre contacte i contacte de dos amics pot passar molt temps, la sensació que es viu en el moment del retrobament, és que el temps no ha passat, i es percep com una relació viscuda sense discontinuïtat. De vegades n'hi ha prou amb una trucada per sentir tan proper l’amic/amiga com si estigués al costat; i una conversa telefònica el/la pot fer sentir tan a la vora com si ho estigués físicament.

"L’amistat pot passar de l’esfera estrictament individual a la dels pobles, països i cultures, fomentant ponts entre comunitats i treballant per la pau. Llavors passa de l’esfera individual a l’universal"

L’amistat és poderosa. I entre les persones joves és molt important. Vist des d’aquesta perspectiva i amb un enfocament de futur, són els futurs líders, se’ls ha d’involucrar en aquest magne valor, promovent activitats comunitàries que incloguin les relacions amb diferents cultures, que promoguin la comprensió internacional i el respecte a la diversitat. Entre les seves característiques més importants hi ha la lliure elecció dels amics, ja que no venen donats; el fet que és una relació recíproca, amb una consideració i sentiment mutu; i que compta amb un suport i acceptació, sense prejutjar l’amic/amiga. La relació pot començar discretament, amb una conversa, que es converteix en una experiència compartida i que continua sent companys de viatge de la vida; ajuda a construir ponts entre persones; supera les possibles barreres dels idiomes i de les religions..., i convida a escoltar en lloc de judicar. Transmet el valor de la confiança entre persones. És un model per a la reconciliació i fa de la comprensió un hàbit, una pràctica, un estil de vida, i una manera de viure que transmet el concepte que el benestar dels altres també importa.

L’amistat pot passar de l’esfera estrictament individual a la dels pobles, països i cultures, fomentant ponts entre comunitats i treballant per la pau. Llavors passa de l’esfera individual a l’universal. Vist així és una bona eina per solucionar molts problemes i conflictes. L’amistat és donar i rebre amor, estimar de manera incondicional compartint i sense jutjar l’altra persona. Implica ajudar i deixar-se ajudar, en una relació empàtica. Tot i que poden estar lluny o fer temps que no se’n sap res d’ells, en la veritable amistat, els amics/amigues hi són sempre. I aquesta és sempre una relació sana que provoca benestar.