Opinió
Historiador
Afegeix-nos a GoogleEl Mestre de Cabestany
No només parlem d’una època històrica, sinó del patrimoni
Capitell del mestre de Cabestany, del monestir de Sant Pere de Rodes, que formava part de la col·lecció Trayter. / Cedida pel Museu del Castell de Peralada.
Fa poques setmanes que es va cloure la magnífica exposició Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany. La creació d’un mite, que ha acollit el MNAC de Barcelona i que va tancar les portes a finals del mes de juny. Una exposició extraordinària en molts aspectes, però de la qual podríem destacar el fet que posa en relleu el romànic català i, per fer-ho, què millor que el monestir de Sant Pere de Rodes i, per extensió, la comarca de l’Alt Empordà que es troba als seus peus des de fa uns mil dos-cents anys.
El motiu de l’exposició ha estat el Mestre de Cabestany, escultor responsable de la desapareguda portada de marbre de Sant Pere de Rodes, al Port de la Selva entre 1160 i 1170; un escultor que ha estat considerat el Picasso del segle XII i que, tot just ara, comença a ser conegut pel gran públic. És realment un mèrit en una societat ràpida com la nostra, recuperar una figura medieval i posar en valor un llegat que ha arribat als nostres dies molt fragmentat.
"Sovint penso que els vestigis d’ahir ens expliquen part del passat i, també, el valor que li donem en el present"
L’exposició, per ser breu, fa un recorregut per la Mediterrània medieval, des de Sant Pere de Rodes fins a Turquia, la qual cosa posa en evidència la transcendència del nostre territori en aquesta època.
Molts empordanesos han visitat aquesta exposició, i també han compartit activitats com les de la Biblioteca de Figueres, amb la conferència de la Dra. Laura Bartolomé el mes de maig passat o, més recentment, la xerrada de l’historiador de l’art i antiquari Artur Ramon la setmana passada al Museu de Peralada; ambdues il·lustratives del significat d’aquesta època, el monestir i l’escultor.
No només parlem d’una època històrica, sinó del patrimoni que ens ha arribat fins avui, i especialment de com ens ha arribat. Comptem amb Sant Pere de Rodes, la canònica de Santa Maria de Vilabertran o el monestir de Sant Quirze de Colera, aquest darrer necessitat d’atenció urgent. Sovint penso que els vestigis d’ahir ens expliquen part del passat i, també, el valor que li donem en el present.
- Denuncien una empresa de taxis per fer servir un vehicle sense autoritzar a Vilobí d'Onyar
- L'Empordà es desperta amb més calor: la tramuntana reescalfada dispara els termòmetres
- Miquel Roca Junyent presenta al Port de la Selva les 'Converses de sobretaula al Motel' d'Armangué i Febrés
- Maribel deixa Barcelona per crear una comunitat autosuficient en plena natura: «És bo compartir la vida amb altres persones»
- Viu en un camió camperitzat de 12 metres quadrats ('amb garatge per a moto inclòs') i no paga hipoteca, aigua ni llum
- De Figueres estant, tot esperant Giorgia Meloni
- Garriguella es retroba amb l'art 'salvatge i apassionat' de Patxè
- Quin és el millor mes per jubilar-se? Un advocat assenyala la dada clau
