«Ser d’aquí» i viure al carrer a l'Empordà

Qui viu al carrer a Figueres o en altres municipis de l’Alt Empordà? «Immigrants sense papers o gent amb problemes d’alcoholisme i drogues». Aquesta seria, segurament, la resposta de molta gent. Però parem atenció a una altra explicació: «Aquesta realitat ja no afecta exclusivament persones migrants o en situació administrativa irregular, sinó que cada vegada es detecten més persones nascudes al país que, després de perdre la feina, d’una separació o davant la impossibilitat d’assumir el cost d’un lloguer, acaben sense una llar estable». La frase és d’una persona que ha estat un dels empresaris més importants de la comarca durant les darreres dècades, Xavier Roura. L’històric propietari de Ceres Roura, ara president de Càritas Alt Empordà, ho avisava en un recent reportatge a l’EMPORDÀ sobre la paradoxa de la coexistència d’empreses que no troben treballadors i persones que no poden regularitzar la seva situació per així treballar legalment.

Les paraules de Roura deixen al descobert una realitat que va més enllà dels discursos populistes o de la mobilització digital de la ultradreta. Els desajustos de l’economia altempordanesa - poca formació dels treballadors i excessiva dependència de feines amb poc valor afegit - afegits a la pressió del preu de l’habitatge fan que la pobresa sigui un perill real per a tothom. No només per als immigrants. Com diu Roura, tothom pot quedar-se sense feina, perdre els ingressos, no poder pagar el lloguer... I els discursos contraris a reforçar els sistemes de protecció social es poden girar en contra qui n’han fet d’altaveu. Pensant que això mai els passaria ells, perquè «nosaltres som d’aquí».