Figueres: Passar de ser 50.000 pobres a 48.000 rics

Al meu barri tindrem un parc fantàstic, tot i que no podria deixar la meva mare sola a les sis de la tarda. Probablement, hi hauria d’haver un nou pavelló o una biblioteca nova gràcies als diners del Mercadona, però el meu fill diu que li fa respecte sortir tard al vespre. La meva dona diu que hi ha un cafè xulo nou a la Rambla, però que és millor que la passi a recollir amb el cotxe, perquè sola no torna pel carrer Nou. I això que no ha passat mai pel carrer de Sant Pau, per davant del Muntaner; ho dic amb ironia.

El gran error de voler, tant sí com no, una ciutat gran de 50.000 habitants ja és una realitat. Hem concentrat una quantitat de persones de renda baixa que no s’ha repartit equitativament per la resta de la comarca, i ara la mancança de serveis públics i la realitat del carrer es fan visiblement evidents. No vam pensar quina professió tenien ni si disposaven de recursos per pagar el lloguer i la seva vida en general. Ara molts viuen subvencionats o fan el que poden. Tenen serveis públics, però no cotitzen. La macropresó genera un turisme familiar que tampoc no afavoreix la ciutat i, a més, podríem dir que l’outlet de la Jonquera, la costa i Amazon formen un còctel de salaris baixos que aporta un cert grau de pau social. Tanmateix, a les sis de la tarda costa veure bona part de la gent de classe mitjana, perquè és en un altre lloc.

El detall important és que hi ha una forta activitat econòmica —PIB per habitant— a tota la comarca, però la renda familiar disponible bruta mitjana (RFDB) és de les més baixes de Catalunya. Sembla una paradoxa, però és cert. El treball estacional, la pressió demogràfica migratòria i una ingent quantitat de persones vulnerables que no han treballat ni treballaran mai generen aquesta realitat, que és la Figueres que els ciutadans veuen quan, al vespre, les botigues abaixen les persianes.

L’única opció que tenim, sense solucions màgiques, és crear llocs de treball amb millors salaris, abaixar radicalment els impostos a les empreses i transformar els habitants subvencionats en treballadors de classe mitjana, perquè així es generi un millor ambient a Figueres. També cal transformar els despatxos i els locals buits en habitatges. Per fer-ho, el que tenim avui són la construcció i el comerç, però necessitem preparar terreny per poder fabricar, que és el que genera salaris amb més valor afegit.

Fase 0

Aplaudir l’alcalde Masquef perquè la cosmètica de la ciutat s’està fent superbé. Ara falta més Pep Ventura, amb el Museu de la Sardana a la biblioteca vella; més Monturiol, amb un monument a l’Ictineu a la plaça El·líptica, i el Museu Casa Nouvilas.

Fase I

Abaixar impostos, com les taxes d’escombraries i de l’aigua, l’impost de vehicles i la reserva d’aparcament, fins a situar-los al nivell dels pobles veïns. Tocar només les bonificacions de l’IBI, que no canviaria en el seu conjunt, garantiria la viabilitat del projecte.

Anul·lar el 100% dels impostos sobre les llicències d’obertura de negocis i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres.

Modificar la normativa municipal perquè els locals de barri i els despatxos del centre de la ciutat es puguin transformar en habitatges, i no tenir cap contemplació pel que fa al padró municipal amb els pisos pastera i els ocupes. En expulsar-los, la ciutat guanyaria decreixent en nombre d’habitants.

Si es pregunta a la intel·ligència artificial, ens dona una estimació de 400 pisos pastera i ocupacions que, multiplicats per cinc persones, representen un total estimat de 2.000 persones en situació irregular.

Fase II

Cal preparar un polígon a la comarca on puguem oferir espai a grans empreses tecnològiques, amb bons salaris, i preparar cicles formatius industrials. Compte, que el Castell està desaprofitat.

Anul·lar la promoció d’habitatge subvencionat, perquè ha de ser homogènia a tot el país, per no transformar Figueres en un gueto.

Crec que es pot fer en una sola legislatura i aconseguir, així, que els nostres fills deixin de dir-nos a la cara que no volen viure a Figueres.

No voldria tancar l’article sense dir abans que el carril bici del carrer Nou és una puta merda.

Subscriu-te per seguir llegint