Per molts anys, Perelada

Quan miro enrere, m’adono que el Festival Perelada, i, abans, les gales que en van preparar el camí, forma part de la meva memòria estival. Moltes d’aquestes imatges tenen com a teló de fons el castell, els jardins i aquella sensació que, durant unes hores, Peralada era al centre del món.

Aquesta trajectòria no s’explica sense Carmen Mateu, la seva passió per la música i la determinació de convertir una iniciativa familiar en un projecte cultural de primer nivell. Isabel Suqué Mateu n’ha mantingut viu el llegat i, enguany, Júlia Reger Suqué, neta de la fundadora, va representar la família en la presentació de la XL edició. És una imatge perfecta que resumeix el compromís, el relleu i la continuïtat.

Durant aquests quaranta anys, el panorama ha canviat. Quan Peralada començava, el calendari de festivals era reduït; avui les propostes es multipliquen arreu. Arribar als quaranta anys té, per això, encara més mèrit. Peralada ha sabut evolucionar sense perdre allò que el fa singular: l’exigència artística i la capacitat de convertir cada espectacle en una experiència.

Tampoc no em puc oblidar de la seva aposta pel territori. El Campus, les escoles, els projectes educatius i el suport al talent emergent demostren que la cultura no només ha d’omplir escenaris: ha de sembrar curiositat, crear vocacions i deixar pòsit.

Durant quatre dècades, el Festival ha fet molt més que portar grans noms fins a casa nostra: ha projectat l’Empordà al món. Felicitats per aquests primers quaranta anys. Són més que una efemèride: són uns fonaments sòlids per continuar bastint un dels grans festivals de referència del país.