Cuns, actor principal damunt l'escenari!

Amb aquestes paraules que venen a continuació no puc evitar la teva absència; en aquest sentit, són estèrils. Però sí que poden ser útils per recordar-te, Cuns. Vull començar dient una obvietat, deixeu-me que l’escrigui: el teatre castelloní ha perdut un dels millors actors que ha tingut mai. Crec que no cal que ho digui jo, tots ho pensem. D’actor secundari o com a protagonista ens vas fer riure, plorar i emocionar, perquè dalt de l’escenari creies en el que feies i en moltes de les interpretacions brillaves, regalant a cada espectador una mica de la teva llum. Però prefereixo pensar que encara ets aquí a la plaça, en aquella taula on tu també eres l’actor principal. Des d’allà em saludaves, em deies vine i m’explicaves alguna novetat de l’obra, algun comentari que algú t’havia fet. Després, ja pensant en la següent representació, preguntaves: “On toca fer l’obra aquesta setmana?”. Ja ho sabies, i tant que ho sabies, però de l’emoció m’ho preguntaves, com aquell actor novell que just comença.

Darrerament, ens va tocar anar junts amb la furgoneta on portàvem tot l’attrezzo de Soroll d’avions i parlàvem. Parlàvem dels teus records, em deies que el teu avi havia actuat al teatre vell i que el teu pare i la teva mare també havien estat actors als Aires Nous, m’explicaves els premis que vàreu guanyar amb en Martí amb Adreça desconeguda. De sobte reies: “Manel, amb tants trastos aquí darrere sembla que anem a vendre al mercat”.

Som al final, però encara no em vull moure de la plaça. M’he assegut a la teva taula i, molt a prop, veig el darrer fil de sol que puja del carrer de les Peixateries. Ha arribat el capvespre. M’aixeco i me’n vaig cap a casa, ara sí que m’acomiado de tu, no ho vull, però ho haig de fer, és tard. Ja és fosc, però la llum dels fanals de la vila s’ha encès.

Aquest article està dedicat a Constantí Fontclara Genís, Cuns, qui ens va deixar recentment, quan tot just tenia 72 anys. Reposa en pau, amic Cuns.

Subscriu-te per seguir llegint