El Corredor Mediterrani: de territori de pas a territori protagonista

Hi ha infraestructures que no només faciliten la mobilitat, sinó que poden transformar l’economia d’un territori. El Corredor Mediterrani n’és una. Per a l’Alt Empordà, la seva culminació no hauria de significar únicament veure passar més trens, sinó aprofitar aquesta gran connexió europea per generar activitat, inversió i ocupació estable.

Durant massa anys hem parlat del Corredor Mediterrani com una obra pendent. Ara cal anar més enllà i preguntar-nos què volem obtenir-ne com a territori. L’Alt Empordà ocupa una posició privilegiada: és porta d’entrada i sortida cap a Europa, disposa de connexions viàries i ferroviàries importants i conserva espais amb una llarga tradició vinculada al ferrocarril. Tenim, per tant, les condicions per deixar de ser un simple punt de pas i convertir-nos en una peça activa de la nova economia logística i ferroviària.

La proposta hauria de basar-se en dos pols complementaris. El primer, a l’entorn de Vilamalla i Vilafant, com a centre neuràlgic logístic i intermodal de les comarques gironines. La seva proximitat a Figueres, a l’AP-7, a la xarxa ferroviària i als principals eixos de comunicació fa d’aquest àmbit un emplaçament idoni per concentrar serveis de mercaderies, distribució, transferència modal i activitats empresarials vinculades al transport.

Aquesta plataforma no s’hauria de concebre només com una gran zona de contenidors. Hauria de ser un espai modern, eficient i tecnològic, capaç de connectar el ferrocarril amb la carretera i de donar servei a les empreses exportadores del territori. L’agroalimentació, la indústria, el comerç i les petites i mitjanes empreses necessiten reduir costos logístics i arribar als mercats europeus amb més rapidesa i seguretat. Una infraestructura ben planificada pot ajudar-les a competir en millors condicions.

El segon pol seria Portbou, amb una funció de suport estratègic al corredor i, sobretot, com a gran centre tècnic de manteniment ferroviari. La població disposa d’una extensa infraestructura de vies, d’espais ferroviaris i d’un coneixement acumulat durant generacions. Aquest patrimoni no pot continuar infrautilitzat mentre creix la demanda de manteniment de locomotores, vagons, maquinària de via, sistemes de senyalització i altres equips relacionats amb la infraestructura ferroviària.

Portbou podria acollir tallers especialitzats, zones de revisió i reparació, magatzems de recanvis i serveis d’assistència tècnica. També podria donar suport a operacions de mercaderies quan fos necessari. La xifra de prop de 88 quilòmetres de vies que s’ha associat històricament al seu complex ferroviari mostra la magnitud d’un actiu que mereix una nova mirada. Abans d’impulsar qualsevol projecte, naturalment, caldria actualitzar-ne l’inventari i estudiar-ne la viabilitat tècnica, econòmica i ambiental.

Un centre d’aquestes característiques tindria un impacte que aniria molt més enllà del ferrocarril. Generaria llocs de treball qualificats, permetria recuperar oficis tècnics, atrauria empreses auxiliars i obriria oportunitats de formació professional especialitzada. Portbou necessita projectes que tornin a donar sentit econòmic a la seva identitat ferroviària, i aquesta podria ser una oportunitat realista si les administracions i el sector privat comparteixen una mateixa visió.

Vilamalla, Vilafant i Portbou no han de competir entre ells. Han de complementar-se. El centre logístic i intermodal hauria d’articular el moviment de mercaderies i l’activitat empresarial; Portbou, per la seva banda, podria oferir el suport tècnic, el manteniment i els serveis especialitzats que necessita una xarxa ferroviària moderna. Aquesta complementarietat permetria repartir millor els beneficis del Corredor Mediterrani i crear un autèntic ecosistema ferroviari a l’Alt Empordà.

Per fer-ho possible cal planificació, coordinació institucional i una aposta decidida per la formació. Els ajuntaments, la Generalitat, l’Estat, els gestors ferroviaris, les cambres de comerç i les empreses haurien de treballar conjuntament en un pla director. No es tracta de prometre grans projectes sense base, sinó d’estudiar amb rigor els actius existents, definir les inversions necessàries i avançar per fases amb objectius concrets.

També cal defensar una idea essencial: les infraestructures només tenen sentit si milloren la vida de les persones i reforcen el teixit productiu. El Corredor Mediterrani ha de servir per reduir emissions, descongestionar carreteres i impulsar un transport de mercaderies més sostenible. Però, al mateix temps, ha de deixar riquesa als territoris que travessa.

L’Alt Empordà no pot conformar-se a contemplar com circulen les mercaderies entre la península i Europa. Hem d’aspirar a participar en la logística, en el manteniment, en la tecnologia i en tots els serveis que es generen al voltant del ferrocarril. Aquesta és la diferència entre ser un territori de pas o un territori protagonista.

El Corredor Mediterrani és una infraestructura de país i una oportunitat europea. Però perquè aquesta oportunitat arribi realment a casa nostra cal una proposta territorial pròpia: Vilamalla i Vilafant com a centre neuràlgic logístic i intermodal, i Portbou com a centre de suport i manteniment ferroviari. Tenim ubicació, espai, història i capacitat. Ara ens cal visió, acord i voluntat per convertir aquest potencial en futur.