Corre, corre, que s'acosten les eleccions municipals

Aquests dies un destacat alcalde de l’Alt Empordà es dedicava a intentar convèncer un candidat d’un altre municipi (no petit) perquè canviés de samarreta i es presentés com a cap de llista del seu partit (un dels grans). En altres viles, no petites de la comarca, la maquinària dels partits també s’ha despertat. Hi ha qui «fitxa» un assessor per «ajudar» l’alcalde o l’alcaldessa de torn a qui el partit no havia dit res en quatre anys. Hi ha qui els envia una manual perquè aprenguin a fer aquests vídeos tan «macos que es fan ara a Instagram». Sí, d’aquells en què un candidat de seixanta anys aguantant un micro a la mà com si fos un influencer de TikTok. Hi ha, fins i tot, qui es pensa que la solució a quatre anys grisos és trucar a aquest mitjà de comunicació per suggerir-nos que «com que tenim aquesta inauguració, podríeu aprofitar per entrevistar l’alcalde». O, en la versió de l’oposició, «ja sé que no és la meva feina, però t’envio aquesta nota de premsa que han fet els de tal poble, on la candidata és amiga meva...». Què hi ha darrere de tot plegat? Nervis. I molta pressa sobtada, perquè les eleccions municipals del maig del 2027 ja comencen a treure el cap rere la cantonada.

Les maquinàries dels partits s’han de guanyar la vida. I aquí tothom fa números. Retenir alcaldies, regidors i vots és clau per al Consell Comarcal, per a la Diputació... Però hi ha dues realitats molt clares. La primera és que l’alcalde o l’alcaldessa que no ha aconseguit satisfer mínimament els seus votants en quatre anys ja no aconseguirà ara canviar aquesta percepció fent declaracions en les inauguracions. I, la segona, que el partit gran que, avui en dia, encara no té un candidat amb cara i ulls en poblacions importants s’està quedant sense temps per fer fitxatges.