La quotidiana excepció

Potser han estat dues setmanes, o m’ho ha semblat a mi, però els darrers dies han estat d’una calor extrema tant de dia com de nit amb temperatures nocturnes considerades tropicals, de més de 25º. Em comentava un amic que aquestes temperatures són molt similars a les que tenen països com l’Aràbia Saudita, amb l’única diferència que les nits, allà, són encara més càlides.

D’alguna manera, i malgrat tots els discursos, les lleis, els reglaments i les bones intencions —o no tan bones—, hem deixat que l’escalfament del planeta avanci i comencem a notar les primeres conseqüències; vindran més, i qui les patiran totes seran les generacions posteriors. L’excepcionalitat ha esdevingut el fet quotidià i, pel que podem apreciar, entre els que neguen la realitat —perquè sí— i la resta, sembla que es va instal·lant un conformisme amb vagues aires de tragèdia.

"La ciència ens adverteix que estem fregant punts de no retorn on els danys seran irreversibles; una advertència, sospito, del tot inútil perquè potser ja hem superat totes les línies vermelles"

Fins i tot a escala econòmica, que és l’únic element que ens provoca inquietud, el clima ens afecta negativament. Un país, i una comarca com la nostra, on el sector serveis és bàsic, es veuen perjudicats per les temperatures extremes continuades dia i nit, bàsicament perquè la gent surt menys, es mou menys, gasta menys i, per tant, el consum se’n ressent.

Hem vist incendis arreu de Catalunya, Espanya o Portugal, que intueixo que haurien estat pitjors si la sequera hagués persistit, i amb alguns ensurts a la zona del Castell de Sant Ferran o entre Llers i Terrades. «La terra crema», deia una pagesa de la zona de les Gavarres, i té tota la raó.

Homo homini lupus, l’home és un llop per l’home; frase de Plaute amb una enorme vigència en els nostres dies. La ciència ens adverteix que estem fregant punts de no retorn on els danys seran irreversibles; una advertència, sospito, del tot inútil perquè potser ja hem superat totes les línies vermelles. Esperança? No en tinc massa. Arrossego la impressió d’estar dins d’una espiral infernal, a l’estil de la Divina Comèdia, que cada vegada es fa més present; i tendeixo al pessimisme.