Foc

Cada estiu, quan la calor estreny i el vent bufa poderós, el nostre paisatge tremola. Arriba l’estiu i com un malefici inevitable els incendis es multipliquen. Les flames descontrolades devoren arbres, animals, camps, cases, records i una part d’identitat col·lectiva. Les imatges ens impacten, muntanyes ennegrides, pobles envoltats de fum, bombers exhausts i famílies obligades a abandonar casa seva.

El que havia estat un mosaic de verds es converteix en un desert de cendra i destrucció. La tragèdia no finalitza amb la darrera flama les conseqüències perduren durant anys: erosió del sòl, pèrdua de la biodiversitat, desaparició d’espècies, deteriorament de la qualitat de l’aire i un impacte emocional profund sobre les persones afectades.

Els experts coincideixen: el canvi climàtic ens porta a temperatures cada vegada més elevades acompanyades de períodes més llargs de sequera, factors que, fatalment combinats incrementen notablement el risc d’incendi. Hi ha també altres situacions que hi ajuden, com l’abandonament progressiu del camp, l’acumulació de vegetació sense control, negligències o actes intencionats, que acabin provocant un incendi fatal. Avui la prevenció ha de ser una prioritat permanent i no només un pla que activem just a l’estiu.

"La tragèdia no finalitza amb la darrera flama, les conseqüències perduren durant anys: erosió del sòl, pèrdua de la biodiversitat, desaparició d’espècies, deteriorament de la qualitat de l’aire i un impacte emocional profund sobre les persones afectades"

Necessitem decisió política, una clara determinació i voluntat perquè s’assumeixi una gestió forestal responsable. Aconseguir una neteja obligatòria del sotabosc, que entomi una neteja obligatòria del sotabosc, facilitar l’obertura de franges de protecció, recuperar espais agrícoles que actuïn com a tallafocs naturals. Tanmateix, és important reforçar la vigilància i dotar als serveis d’emergències dels recursos necessaris per anticipar-se el desastre i no actuar quan ja no té remei.

Parlem d’un esforç col·lectiu on administracions i ciutadania han d’actuar en equip fins a aconseguir una educació ambiental que fomentin la sensibilització del respecte vers el medi natural. Protegir els nostres boscos és defensar la biodiversitat, garantir els recursos hídrics, pal·liar els efectes climàtics, i per descomptat, garantir un llegat digne a les futures generacions.

Els incendis no són una fatalitat inevitable són el resultat d’omissions, de males decisions o d’actituds que es poden corregir. Vivim una situació greu i la nostra classe política ha d’actuar i entendre que la prevenció no és una despesa, sinó una inversió en vida, en patrimoni i en futur. Com a societat tenim una responsabilitat compartida que requereix un compromís ferm per evitar que cada estiu quedi marcat al calendari amb cendra, fum i destrucció.