Tips d’aquesta AP-7

L’AP-7 fa temps que ha deixat de ser una autopista. Ara és una prova de paciència, un embut permanent i, massa sovint, una ruleta russa sobre asfalt. Com a usuari habitual, n’estic tip. Tip de mirar el navegador com qui consulta l’oracle. Tip de cues, frenades i camions que et fan sentir petit en una via que hauria de ser segura i fiable.

L’altre dia escoltava el periodista Josep Lluís Merlos a El matí de Catalunya Ràdio i vaig pensar que posava paraules, i dades, a allò que molts patim cada setmana. Ara que el president Salvador Illa ha admès que potser treure els peatges va ser un error, cal afinar el diagnòstic. L’error no va ser aixecar la barrera. L’error va ser no pensar què venia després: manteniment, trànsit pesant i diners per assumir l’increment de vehicles.

"No podem voler ser un país obert, turístic, logístic i competitiu, i tenir una via principal abandonada a la improvisació"

Les xifres parlen. Des de la fi dels peatges, el trànsit a l’AP-7 ha crescut un 70% i el de vehicles pesants, un 58%. A les comarques gironines, els camions estan implicats en el 55,3% dels accidents greus, tot i representar el 27,3% del trànsit. I més enllà dels números, només cal circular-hi. Entres de França per una A9 ben cuidada i el contrast fa mal. Figueres, Girona, la Selva: massa trams semblen fets a pedaços.

Merlos recordava també que caldrien 47 milions anuals només per conservar l’asfalt de les carreteres de la Generalitat. Però la qüestió és més de fons. No podem voler ser un país obert, turístic, logístic i competitiu, i tenir una via principal abandonada a la improvisació. L’AP-7 necessita inversió, manteniment, control del trànsit pesant i alternatives ferroviàries. Perquè avui, més que una autopista alliberada, sembla una autopista deixada.