La culpa és dels camions

Vam estar tots plegats unes quantes dècades demanant que l’AP-7 fos de franc. Des que tinc ús de raó recordo el mantra: «a diferència de la resta de ciutadans de l’Estat, els catalans sempre hem de pagar quan agafem el cotxe». Passàvem pels peatges i fèiem sonar els clàxons en senyal de protesta, alguns eren tan insubmisos que es colaven a les barreres i no pagaven... fins que al final va arribar el moment en què es va aconseguir la gratuïtat de les autopistes, decisió que a hores d’ara pensem que potser no va ser tan beneficiosa com s’esperava.

De cop ara tot és un desastre, el manteniment de la infraestructura és insuficient, les seves condicions són pèssimes i, per tant, la circulació és lenta i perillosa. Vist a distància, sembla estrany que amb la quantitat d’estudiosos, erudits i tertulians convençuts que tenim actualment en totes les matèries, ningú no caigués en el fet que això podia passar. Doncs, pel que sembla, així va ser. I com que el nostre esport nacional és el de buscar culpables — moltes vegades per desviar l’atenció sobre les pròpies carències—, ara ja els tenim. Si hi ha cua, la culpa és dels camions. Tant se val que a vegades hi hagi accidents entre turismes, «operació sortida» de cap de setmana o vacances, o talls a la via per qualsevol de les múltiples vagues: els camions s'han convertit en els dolents oficials de la pel·lícula.

"Algun cap pensant d’aquests que cobra diners públics s’ha plantejat si l'AP-7 és una via adaptada al trànsit que hi acull? No podria ser que amb l’increment de vehicles que hi circulen anualment des que va ser construïda, faci ja una colla d’anys, se’ns ha quedat petita?"

I em fa molta gràcia perquè culpabilitzem els camions — que són trossos de metall encara no autònoms— com si tinguessin vida pròpia. Oblidant que, a la vegada que es converteixen en els ogres de la fluïdesa en la circulació, el que estan fent és portar les tomates fresques que volem trobar al supermercat, aconseguir que el paquet que hem demanat per Amazon a preu de riure ens arribi d’un dia per un altre, omplint de cervesa les neveres dels nostres bars o transportant els medicaments que la gent necessita. Com si tot això que he posat a títol d’exemple es pogués assolir per art de màgia d’una altra manera. Somric quan sento a dir que els camions haurien d’anar per una altra carretera. Tal volta resseguint la costa per arribar de Barcelona a Figueres? Potser passant pel mig dels pobles d’on van ser erradicats farà aproximadament uns quinze anys?

Algun cap pensant d’aquests que cobra diners públics s’ha plantejat si l'AP-7 és una via adaptada al trànsit que hi acull? No podria ser que amb l’increment de vehicles que hi circulen anualment des que va ser construïda, faci ja una colla d’anys, se’ns ha quedat petita? O bé hi ha algun projecte seriós d’inversió en infraestructures combinat amb una racionalització de la circulació de tots els vehicles que permeti una millor eficiència o seguirem parlant d’estacions intermodals i corredors ferroviaris que mai arriben?