"A Le Boulou i a Saint-Charles ho han fet molt bé!". I a l'Alt Empordà?

"A Le Boulou i a Saint-Charles ho han fet molt bé. I això s’ha d’admetre. No es tracta de competir amb ells. Es tracta de també fer-ho bé. Hi ha demanda perquè hi hagi activitat a Vilamalla, a Portbou, al túnel del Pertús, a Le Boulou i a Saint-Charles". Són paraules d’un autèntic expert en logística ferroviària, el director general de Railsider Mediterráneo, Pablo Antolín, pronunciades en el marc de la jornada "L’Empordà i el corredor mediterrani".

Però, avui, quina és la realitat?

1. La fruita i la verdura que arriben del sud d’Espanya, i cada vegada més del Marroc, viatgen en camió fins a Perpinyà. I allà, al mercat hortofructícola de Saint-Charles, es distribueixen per tot Europa.

2. Un camió que surt, per exemple, de qualsevol polígon de l’Alt Empordà ha d’anar fins al Voló, a la plataforma d’autopista ferroviària de Le Boulou, per pujar en un tren. "A Le Boulou o ja més avall de Barcelona", explicava Pere Padrosa.

Si a Le Boulou i a Saint-Charles ho han fet molt bé, en aquesta banda de l’Albera s’ha fet molt malament? Simplement, no s’ha fet. Almenys fins ara. Cal esperar que, quan es faci realitat l’esperada estació intermodal de Vilamalla - "fa més de cinquanta anys que en sento parlar", bromejava Joan Armangué- l’Empordà, i especialment les estacions de Vilamalla i Portbou, assumeixi dins el mapa dels corredors logístics europeus el paper que li correspon per la seva privilegiada situació geogràfica.

La demanda del món econòmic de l’Empordà a la consellera Sílvia Paneque va ser clara: l’estació intermodal de Vilamalla acabada i, i, posats a fer, amb participació de capital privat local en la seva gestió, i ample de via europeu fins a Portbou. Paneque va entomar el repte: "Les grans infraestructures prenen tota la dimensió del seu sentit quan el territori se les fa seves, quan hi ha capital local, quan el creixement es palpa en l’entorn i quan la gestió té arrelament local".

Subscriu-te per seguir llegint