Què farà Junts a partir de dijous?

Aquest dijous, Carles Puigdemont tindrà un judici gairebé definitiu sobre si li va valer la pena investir Pedro Sánchez el 2023. El TJUE ha de determinar si la llei d'amnistia contradiu el dret comunitari o perjudica la UE en deixar sense efecte la condemna per malversació als dirigents del procés independentista. Si el tribunal europeu tomba aquesta llei, és d'imaginar que el Tribunal Constitucional farà el mateix; si no, no té sentit que hagi esperat aquest pronunciament per resoldre els recursos pendents. Per a Puigdemont seria una molt mala notícia en el terreny estrictament personal, perquè el condemnaria a no tornar a Catalunya si no vol passar pel calabós del Tribunal Suprem. En el terreny polític, tant ell com els seus incondicionals quedarien en una posició subsidiària dins de Junts, especialment després de la victòria de Jordi Martí en les primàries del partit a Barcelona i de les males perspectives que els donen les enquestes.

No sé per què els fa tanta gràcia Aliança

Quan observo certes reaccions davant l'auge d'Aliança Catalana a les enquestes, suposadament en detriment de Junts, no deixo de recordar aquella frase de Pilar Manjón en la comissió d'investigació de l'11-M: "De què riuen?". Perquè l'auge de l'extrema dreta mai no s'ha de prendre a broma. I als demòcrates liberals, que Aliança substitueixi Junts no ens pot semblar mai una bona notícia. Alguns se n'alegren perquè consideren que Orriols és Convergència sense la careta de Pujol, un mer nacionalisme ètnic i religiós que voreja el fanatisme. I creuen que el temps els ha donat la raó. D'altres se n'alegren perquè esperen consolidar així el seu lideratge entre l'independentisme democràtic. I els més atrevits hi veuen una oportunitat de repetir l'esquema de Pedro Sánchez a Espanya: o socialisme o extrema dreta. S'han de mirar els números amb detall abans de donar certes interpretacions a enquestes com la del CEO d'aquesta setmana. Junts és el partit que acumula més indecisos entre els seus votants de les últimes eleccions. Això no corregeix la tendència que detecten les enquestes, segons la qual una part significativa dels seus votants, ara com ara, opta per Aliança Catalana, però podria indicar que ho fa més per la incompareixença de Junts en molts debats que per una atracció irresistible cap a les propostes de l'extrema dreta presumptament independentista. Però aquest hauria de ser el punt de partida de la reflexió de Puigdemont dijous.

Com s'ha d'entendre la victòria de Jordi Martí?

L'altre punt de partida hauria de ser la victòria de Jordi Martí en les primàries del seu partit a Barcelona. Alguns han volgut veure en aquest episodi un pols de la Convergència més tradicional a Puigdemont. Més aviat ha estat una altra cosa: la incompareixença dels incondicionals de l'expresident o, almenys, d'algun d'ells avalat des de Waterloo. Perquè això va ser el que va passar. L'ungit per Puigdemont no es va veure amb forces de guanyar unes primàries i els que ho van intentar no van aconseguir l'aval del líder. No hi ha, doncs, dins de Junts, una revolta contra Puigdemont, com alguns han volgut veure, sinó una progressiva absència del líder en tot allò que no està directament relacionat amb l'amnistia i les relacions amb Sánchez. Aquesta estratègia monotemàtica fa que Junts no parli en públic de cap altra cosa i desconnecti d'aquells electors que es deixen seduir per la contundència d'Orriols en el dia a dia. I també fa que no doni la paraula als seus dirigents que dominen certs temes, com és el cas de Martí a Barcelona. No hi ha revolta contra Puigdemont a Junts, ni de bon tros. El partit tancarà files darrere seu. Això no vol dir que Puigdemont no hagi de decidir de quina manera i en quina mesura vol i pot liderar Junts si l'amnistia no és efectiva. Primer, per la seva pròpia situació personal. I, segon, per com condiciona l'acció política de la formació. Martí ha guanyat no per fer un pols a Puigdemont, sinó perquè el president no s'ha ficat en la batalla i els militants, sense ignorar-lo, no volen supeditar Barcelona a aquesta dinàmica.

Junts és necessari

El potatge madrileny acostuma a considerar que només Junts té la capacitat política de representar Catalunya, i això no és cert. Però tan cert com això és que hi ha un segment social català que no s'identificarà mai ni amb el PSC, ni amb Esquerra, ni amb el PP, ni amb Vox. Ara pot estar prou enfadat per dir en una enquesta que votarà Aliança. Però que ho arribi a fer dependrà del que decideixi Puigdemont després de dijous. Perquè Junts, o una cosa semblant, és necessari a Catalunya.