Anna Punsí, periodista d’ofici

Ara seria fàcil recordar que Anna Punsí va publicar algunes de les seves primeres col·laboracions en aquestes pàgines. Quan algú triomfa, sempre apareixen veus disposades a dir que ho veien venir. Però aquest text no vol apuntar-se a cap èxit, sinó dir allò que molts dels qui la coneixem pensem des de fa temps: l’Anna és una periodista d’una peça.

Ja intuíem que tenia alguna cosa especial. No només curiositat, imprescindible en aquest ofici, sinó una manera de mirar que no s’aprèn. Després la vam seguir a la ràdio, enganxada als successos, a les històries difícils i a les preguntes incòmodes. I ara la veiem a l’audiovisual, fent créixer el relat documental amb rigor.

Abandonados, a Disney+, l’ha situat al centre d’una gran història periodística. Elvira, Ramón i Ricard Moral, tres germans abandonats el 1984 a l’Estació de França, busquen quaranta anys després qui són i per què els van deixar sols. Quatre capítols que atrapen, commouen i han estat durant setmanes entre el més vist de la plataforma.

"No ha deixat mai de ser ella mateixa, ni quan treballava des de la proximitat, ni quan la seva feina va arribar més lluny. Conserva una humilitat difícil de trobar i una naturalitat que no s’imposta"

L’Anna viu el periodisme com poques persones. Té capacitat de treball, olfacte per detectar històries, paciència per estirar fils i delicadesa per entendre que darrere de cada cas hi ha víctimes i ferides. I, amb tot, no ha deixat mai de ser ella mateixa, ni quan treballava des de la proximitat, ni quan la seva feina va arribar més lluny. Conserva una humilitat difícil de trobar i una naturalitat que no s’imposta.

Si arriba el cinquè capítol d’Abandonados, que sigui un reconeixement a aquesta manera de fer. Que no pari de buscar, d’escoltar i d’explicar. Que mai ens deixi orfes de bon periodisme.