El Plemcat, un gran error

La tarda de la revetlla de Sant Joan, quan la flama del Canigó s’escampava per tots els racons de la nostra terra, va esclatar una traca per molts mesos esperada: el Ministeri competent emetia finalment una declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable al parc eòlic experimental de la Costa Brava. Això va ser motiu d’alegria immediata per als promotors de la instal·lació i certament ens va preocupar a tots els que pensem que tot plegat és un error, un gran error.

Penso que aquestes reaccions es van anticipar una realitat que encara desconeixem, ja que quan escric aquest article, deu dies després, no he trobat per enlloc la publicació de la DIA. Aquesta situació no és la normal i pot passar que l’alegria dels partidaris sigui prematura perquè caldrà llegir amb atenció tots els condicionants que la declaració d’impacte ben segur que inclourà i veure fins a quin punt són possibles de complir.

D’altra banda, una DIA favorable és una condició necessària però no prou per tirar endavant un projecte. Podria posar tot un reguitzell d’exemples de projectes no realitzats malgrat disposar d’un pronunciament ambiental favorable, però per no cansar el lector només en citaré un: la plataforma Castor, davant de les costes de Castelló. També era un projecte experimental i únic, també es va aprovar sense reconèixer cap impacte crític i poc després de començar a funcionar va desencadenar una sèrie de terratrèmols que van provocar el seu tancament. I allà està, pendent de ser desmantellada, afectant el paisatge i, això sí, pagada entre tots.

El tema del Plemcat és ben curiós. D’entrada es ven com un enginy per promoure la investigació científica i resulta que tots els científics que han investigat el cas sobre el terreny (projecte Biopais) i que són experts en l’estudi dels ecosistemes litorals (no grans científics d’altres disciplines que opinen d’un tema que no és el seu, implicats a la noble lluita de salvar la Terra) insisteixen a dir que tant la plataforma experimental com el parc industrial que albira al darrere, són incompatibles amb la conservació de la biodiversitat d’un dels ecosistemes més rics de la Mediterrània occidental. O sigui, que els promotors diuen que volen fer ciència malgrat que els científics s’hi oposin a la manera que la volen fer.

En segon lloc, es vol fer creure que el Plemcat és una cosa única al món mundial i que situarà Catalunya com a capdavantera de la investigació a l’eòlica marina flotant. A veure, a l’estat espanyol, fins on jo conec, estan en desenvolupament dues plataformes experimentals semblants, una al País Basc i l’altra a Canàries; però a més, a pocs quilòmetres d’on es vol plantar el Plemcat, a Leucate-Le Barcarès, els francesos tenen implantats des de 2025 uns generadors també experimentals, amb la mateixa potència (30 MW) i que anuncien com «un observatori nacional de l’eòlica marina». I si em posés a buscar per internet, estic ben segur que els xinesos fa molts anys que en tenen unes quantes i molt més grans.

Penso, per tant, que hi ha una considerable dosi de «papanatisme» en voler fer creure que el que es farà al golf de Roses serà únic. De veritat que cal posar en risc els valors ecològics de la zona per fer els que altres ja fan des de fa temps? I si experimentar a escala domèstica és imprescindible, no seria millor fer-ho en un indret amb menys incerteses d’afectació al medi?

Un altre punt preocupant són els objectius del Plemcat. Els promotors parlen d’«una iniciativa experimental per a la validació de l’energia eòlica, d’assajos d’altres tipologies de renovables vinculades al mar així com d’estudi dels impactes al medi d’aquest tipus d’instal·lacions». Aquest plantejament obre molts dubtes. Si s’ha de validar l’energia eòlica marina, si s’està pendent d’assajar altres tipologies de renovables (quines?) i cal avaluar els impactes, suposo que no construiran el parc industrial fins a gaudir de tot aquest coneixement. Es compromet algú que sigui així o bé quan s’obri la veda de les subhastes del parc industrial es tirarà pel dret fent innecessaris els resultats del Plemcat?

I, per cert, quant de temps caldrà acumular informació fins a poder concloure que s’ha validat (per fi i a casa nostra!) l’eòlica marina flotant? Suposo que abans d’operar, caldrà disposar dels resultats analítics d’aquest experiment únic i nostrat...

Per tant, el Plemcat és un gran error. Es vol fer ciència en contra dels científics, es ven com a únic allò que no ho és i els objectius són poc clars i no vinculants. I per damunt de tot, es pretén tirar endavant una iniciativa en contra del que defensa el territori, que no és altra cosa que conservar la biodiversitat i paisatge d’un espai únic.

Un dels principis bàsics de la Conferència de Rio de 1992 és que la participació de tots els ciutadans és fonamental per a abordar les qüestions ambientals i garantir que se sentin totes les veus en el procés de presa de decisions.

El Plemcat es farà en contra del que pensin els empordanesos? Caram, quin retrocés!

Via: Diari de Girona