L’AP-7 exigeix més que pedaços

L’AP-7 torna a col·lapsar-se amb l’estiu, com si fos una sorpresa que una autopista ja desbordada se saturi encara més amb la mobilitat vacacional. Sílvia Paneque, consellera de Territori, n’és conscient i ho explica sense embuts a El Periódico: "Cal ampliar-la". Les seves paraules arriben la mateixa setmana en què dos accidents de camions han tornat a deixar al descobert les costures de l’AP-7, amb quilòmetres de retencions, bloquejos i una reobertura que, en un dels casos, no va arribar fins a 11 hores després. Poques imatges descriuen millor la pressió que suporta l’autopista i la vulnerabilitat que se’n deriva.

El coll d’ampolla és on gairebé sempre, en els enllaços i en els trams de les Terres de l’Ebre, el Vallès i el Penedès, on, com admet Paneque, falten carrils. S’hi suma un dèficit de manteniment impossible de dissimular.

Per això té sentit tornar a regular la circulació del transport pesant mentre s’espera l’ampliació que depèn del Ministeri de Transports i que seria llarga. També es pot reobrir el debat sobre la implantació de peatges per ús, tot i que no com els d’abans, sinó mitjançant una tarifació verda i proporcional a la mida, al pes i a les emissions de cada vehicle, una possibilitat que el president del Govern, Salvador Illa, ja ha començat a plantejar.

La proposta agradarà més o menys als agents econòmics i socials, igual com als sectors ecologistes, però és innegable que el deteriorament de l’AP-7 exigeix més que simples pedaços. Fa falta ampliar, conservar i ordenar de veritat una via que suporta molt més trànsit del que la societat sembla disposada a assumir en públic. I si aquest ús intensiu anirà a més, d’acord amb l’augment de l’activitat econòmica de Catalunya i de la població, potser ha arribat el moment de dir-ho sense eufemismes. Mantenir una infraestructura d’aquestes característiques no pot ser gratis ni per a tothom ni en totes les condicions.

Subscriu-te per seguir llegint