Opinió
Historiador
Afegeix-nos a GoogleMarc Bloch i el panteó
Vivim en una comarca, l’Alt Empordà, on el passat és molt present, amb guerres, exilis o memòria per descobrir
El president Emmanuel Macron en l'acte del Panteó. / ALICE SACCO
En una èpica escena de la pel·lícula Casablanca (Michael Curtiz, 1942) Victor Lazlo, interpretat per Paul Henried, fa tocar la Marsellesa a la banda de música del «Rick’s Cafè Americian», per fer callar els càntics de les tropes nazis en el local; un acte de valentia, però sobretot un acte d’orgull dels sotmesos envers els invasors. La Marsellesa, himne de llibertat.
Fa pocs dies, feien entrada les restes de l’historiador francès Marc Bloch i la seva esposa Simonne al Panteó de França, un emblema nacional d’ençà que s’hi van fer els funerals de l’escriptor Victor Hugo el 1885, però que ja des de 1791 era un espai per rememorar i honorar personatges il·lustres vinculats a la història del país i que han contribuït a la seva grandesa.
"Allà, on va sonar de nou 'la Marsellesa', l’himne no era només un record de llibertat, sinó un clam de resistència i esperança contra la desmemòria"
Vivim en una comarca, l’Alt Empordà, on el passat és molt present, amb guerres, exilis o memòria per descobrir. Som molts historiadors i la majoria, per no dir tots, hem llegit Bloch o a qualsevol dels seus continuadors, de la mateixa manera que ens hem introduït a la història a través d’una perspectiva diferent, moderna i sobretot oberta.
Marc Bloch va revolucionar l’estudi del passat amb l’Escola dels Annals, entenent la història no com una llista de reis i batalles, sinó com la ciència dels homes en el temps. Però Bloch no només va escriure la història; la va defensar amb les armes com a heroi de la Gran Guerra i resistent contra el nazisme, fins a ser executat el 16 de juny de 1944.
La seva entrada al Panteó amb tots els honors transcendeix l’efemèride: és un avís per al present. El veto de la família als partits d’extrema dreta i les contundents paraules del president Macron —assenyalant aquells que es proclamen patriotes mentre sacrifiquen les llibertats col·lectives— ens recorden que els fantasmes que van afusellar Bloch no han desaparegut. Allà, on va sonar de nou la Marsellesa, l’himne no era només un record de llibertat, sinó un clam de resistència i esperança contra la desmemòria.
- L'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, demana 'l'expulsió del país' de dos multireincidents: 'Em diguin el que em diguin, espero que l’expulsió es faci el més ràpid possible
- Fa vergonya que una població turística com Llançà estigui així
- No pengis les trucades 'spam': aquesta és la frase que has de pronunciar per no tornar a rebre-les
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- El petit poble de l'Empordà que connecta Sandra Barneda amb les seves arrels: "És on va néixer el meu pare i on he passat molts estius"
- Sara Carbonero (42 anys): 'El pare dels meus fills és d’un poble de 100 habitants, un poblet. I als meus fills els agrada molt
- L'emblemàtic Hotel Duran de Figueres renova el menjador sense perdre l'ànima de Ca la Teta
- Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: 'Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua
