"El banc 'Sant-Arder' de Figueres, antigament Banc Santander"

La sucursal del banc “Sant-Arder” de Figueres inaugura, com a mínim, els matins de dimarts i dijous de 9.00 a 10.30 hores amb cues de persones acalorades al carrer, que deixa passar amb comptagotes fins a una taula estratègicament enganxada a la porta d’entrada de l’oficina, mentre les temperatures s’enfilen fins als 30 ºC a l’ombra i una humitat molt elevada. Passats 45 minuts d’espera, la noia de la taula de l’entrada ens deixa anar unes paraules indignants; això sí, ho fa sense travessar la línia invisible de l’aire condicionat del qual ella pot gaudir i que la separa de la llarga filera de gent suada, amb cèrcols sota les aixelles i esquenes amarades, majoritàriament pensionistes jubilats d’avançada edat, immigrants i persones desafortunades com jo, que no som ni serem clients del “Sant-Arder”. Amb les seves paraules, que ens fan pujar encara més la temperatura, ens fa saber que ja tenen massa gent, que hem de marxar de la cua i que tornem d’aquí a una hora, i que potser, i només potser, ens atendran aleshores. Ningú no es mou. Ella, cada vegada amb un to més elevat i diríem que lleugerament enfadada perquè ningú no marxa de la fila, va repetint periòdicament el missatge fins a quatre vegades més. A la quarta vegada que el repeteix, jo, que en aquell moment ja he aconseguit arribar a l’interior de l’oficina, és quan em decideixo a parlar i li dic: “Ens esperem perquè d’aquí que arribem a la teva taula ja haurà passat una hora i potser, només potser, serem atesos”. Des d’aquella posició, també puc veure totes les butaques lliures de què disposen a l’interior de l’oficina mentre la gent es cou a fora esperant i faig una foto de l’espai. “No m’hauràs fet una foto a mi?”, em diu ella. “No, tranquil·la”, contesto. Aleshores, al peu d’aquesta pseudo-conversa apareix una altra treballadora, em pregunta què necessito i m’informa que, definitivament, no seré atesa. Demano que em donin una cita prèvia, però tampoc no poden donar-me-la. La raó? “És que si NO és client se l’ha de demanar vostè mateixa a la web, nosaltres no podem donar-l’hi”. Però aleshores, per què hi ha un cartell a la porta que diu: “Horari de caixa per a usuaris sense compte al Santander: dimarts i dijous de 9.30 a 10.30 hores”? I per què no se’m considera clienta si vostès tenen els meus diners aquí? Necessitava cobrar un manament de pagament del jutjat.

Demano el full de reclamacions, però ja tinc tanta temperatura acumulada que la inflamació és inevitable i faig saber en veu alta, però sense faltar mai al respecte, que no tolero que em facin esperar també per posar el segell al full de reclamacions, la qual cosa no comporta ni un minut.

Per sort, no necessitava aquests diners de manera immediata, però SÍ que necessito, com qualsevol altra persona de les que suaven, ser tractada amb dignitat i veure com, com a mínim, deixen que les persones entrin a l’oficina a fer la cua quan les temperatures atempten contra la salut de les persones, en especial la de les d’edat avançada que necessiten, simplement, treure els seus diners perquè no saben fer anar els caixers automàtics.