Pobresa a l'Empordà: vulnerabilitat econòmica a Sant Pere, Figueres o Castelló

Sant Pere Pescador és el municipi català de més de 500 habitants amb un percentatge més alt de treballadors de baixa qualificació. Si la mitjana del país és de poc més d’un 11% de feines definides com a "de baixa qualificació", a Sant Pere Pescador aquest percentatge és superior al 34%. Tenir feines amb més o menys valor afegit és un dels barems amb què s’elabora l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST). I així s’explica que, en la darrera actualització d’aquesta estadística, Sant Pere Pescador sigui el tercer municipi català amb pitjors dades. A les comarques gironines només en surt més mal parat Salt. Si establim que la mitjana de Catalunya seria un índex IST de 100, Sant Pere Pescador es queda amb 63. Però Sant Pere Pescador no és un cas aïllat a la comarca. Figueres (amb un IST de 71), Castelló d’Empúries (72), la Jonquera (74), Vilamacolum (75), Sant Miquel de Fluvià (77) o Roses (79).

Tots aquests pobles i ciutats de l’Empordà de postal, aquell que tots els turistes volen visitar cada estiu tenen un nivell de vulnerabilitat socioeconòmica molt per sobre de la mitjana catalana. La millora de la qualitat del mercat laboral a l’Alt Empordà amb treballadors més ben formats, millors salaris i augment de la productivitat és urgent. A tots els sectors. Millor turisme, més indústria, més innovació tecnològica i més idees per convertir un lloc privilegiat en un indret que sigui, alhora, encisador per al visitant i confortable per a la gent que hi vol viure, però, que també és atractiu per qui s’hi vol guanyar la vida. Les crides a la desestacionalització del turisme, a la reindustrialització, a la millora del model formatiu i a l’aprofitament de les noves grans infraestructures projectades, com el corredor mediterrani, no poden ser només crides. Ja són absolutes urgències.