Castelló d’Empúries i Empuriabrava: el municipi oblidat en el debat polític de l’Alt Empordà

En plena tramitació dels pressupostos de la Generalitat, el debat sobre les inversions al territori torna a posar en evidència una realitat incòmoda: Castelló d’Empúries i Empuriabrava continuen quedant fora del centre de les prioritats polítiques, tant del Govern com de les principals forces de l’oposició.

Fa pocs dies es va presentar la candidatura de Junts per Castelló d’Empúries–Empuriabrava, en un acte que va comptar amb la presència del portaveu al Parlament, Salvador Vergés, i de la diputada i presidenta de vegueria, M. Àngels Planas. La visita podia servir per visualitzar les principals mancances del municipi, però no ha tingut fins ara una traducció concreta en forma de propostes pressupostàries específiques.

Segons ha transcendit aquests dies, Junts ha presentat 164 esmenes als pressupostos de la Generalitat per a la demarcació de Girona. Tot i el volum important de propostes, cap d’aquestes esmenes es refereix de manera directa a Castelló d’Empúries o Empuriabrava.

Aquest fet genera una contradicció evident: mentre es reivindica constantment la necessitat d’equilibri territorial i de reforçar l’Alt Empordà, el segon nucli urbà més important de la comarca no apareix com a prioritat concreta dins del paquet d’esmenes.

Una absència que molts veïns poden interpretar com una oportunitat perduda per traslladar al Parlament les problemàtiques reals del municipi: habitatge, mobilitat, serveis sanitaris saturats a l’estiu, manteniment dels canals d’Empuriabrava o seguretat en temporada turística.

Tot i això, aquestes qüestions no han tingut una traducció clara en forma d’esmenes territorials concretes, ni per part de Junts ni tampoc d’altres formacions.

El debat, però, no es pot limitar a una sola formació. ERC tampoc ha incorporat de manera visible propostes específiques per al municipi dins del marc pressupostari, prioritzant mesures de caràcter més general o sectorial.

Això reforça la sensació d’un cert buit polític al voltant de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, que sovint queda diluït entre les grans dinàmiques de Figueres i els municipis costaners veïns.

Encara més rellevant és el paper dels membres del govern local. Amb dos regidors del PSC dins l’equip de govern, el municipi té representació directa del partit que actualment governa la Generalitat.

Aquest fet hauria de facilitar, en teoria, la defensa de projectes locals davant el Govern català. Tanmateix, la percepció és que tot i aquesta influència no es dona una defensa efectiva de les necessitats del municipi dins el pressupost autonòmic.

Tal com ha apuntat el periodista Marc Verdaguer en l’article del setmanari Empordà, «Pobresa i vulnerabilitat a l’Empordà», que ens fa diverses reflexions sobre el territori, l’Empordà no és aliè a situacions de vulnerabilitat econòmica creixent.

Municipis com Sant Pere Pescador, Roses o el mateix Castelló d’Empúries comparteixen una realitat cada vegada més evident: una combinació de precarietat laboral estacional, pressió de l’habitatge i dificultats d’accés a serveis bàsics.

Una realitat que sovint queda amagada darrere la imatge turística de la Costa Brava, però que té un impacte directe en la cohesió social del territori.

En conjunt, el debat dels pressupostos de la Generalitat torna a evidenciar una sensació repetida: l’absència d’una estratègia clara i coordinada per situar Castelló d’Empúries i Empuriabrava al centre de les prioritats polítiques.

Les visites institucionals, els actes de partit i les declaracions públiques sovint no es tradueixen en esmenes concretes ni en projectes pressupostaris tangibles.

I això alimenta una percepció creixent entre molts veïns: que el municipi és important en el discurs, però secundari en les decisions reals.

Castelló d’Empúries i Empuriabrava no pateixen una manca de diagnòstic, sinó una manca d’execució política. Els problemes són coneguts, les necessitats identificades i les visites institucionals freqüents. Però el pas clau —convertir tot això en inversió real— continua sense arribar.

I en política, allò que no es pressuposta, difícilment existeix.

• Jordi Utiel és exconseller nacional de Junts