La importància de llegir en paper

El passat 3 de juny finalitzava el pòdcast Política és pedagogia amb el darrer capítol, La importància de llegir en paper. Un reconeixement a les evidències científiques que hi ha des de fa anys —no d’ara— sobre els beneficis de llegir en paper i no en pantalla, per suposadament còmode, barat i pràctic que pugui ser. Després de l’acte, molta gent em preguntava i se sorprenia que no siguin més coneguts, reconeguts i divulgats aquests estudis i que, alhora, no s’hagin incorporat a la legislació vigent, igual que un medicament o una vacuna ens és prescrita per prevenir tal o qual malaltia. Al cap i a la fi, no és una malaltia? Per no llegir en paper de forma continuada, amb mil pantalles, durant anys i un excés d’hores al dia —de 6 a 12 hores, segons el nivell d’ús, abús o addicció—, les noves generacions tenen menys massa grisa al còrtex prefrontal del cervell, menys capacitat psiconeurolingüística, menys capacitat de concentració i comprensió lectora i, per descomptat, menys pensament crític? O no és una malaltia tenir problemes de salut mental i emocional, ansietat permanent, baix nivell de resiliència i dificultats en la gestió de frustracions?

És evident que la penetració durant anys, no de fa quatre dies —menys llops amb el tecnofeudalisme—, dels lobbies tecnològics a casa nostra ha segrestat, condicionat i influït el gruix d’ens públics que, d’alguna manera, podien crear opinió pública favorable al paper i no ho han fet. Tot aquest gran progrés tecnològic no el tenia el polític i pedagog Josep Pallach, nat a Figueres, per cert, quan entre l’any 1932 i 1937, quan tenia entre 12 i 17 anys, va escriure tota una sèrie d’articles publicats en el llibre La joventut de la revolució. Quin adolescent o jove escriuria avui dia, entre els 12 i els 17 anys, articles d’opinió? Perquè per escriure s’ha de llegir, a part que llavors no existien pantalles. És més, el contrasentit és més dantesc quan molts joves d’aquesta edat, avui, amb total llibertat i tolerància de les institucions —i les tecnològiques aplaudint amb les orelles—, necessiten la intel·ligència artificial per escriure i no haver de llegir ni pensar. Diu molt del món educatiu, dins i fora l’escola, en temps de la República, un dels més avançats d’Europa. Avui, els informes PISA parlen del contrari: a la cua! Coetani de Pallach ho va ser Rafael Campalans, que va escriure la famosa obra, avui un clàssic oblidat, Política vol dir pedagogia, que il·lustra molt bé el marc actual, en què la innovació tecnològica es confon i substitueix la innovació educativa. I no diguem ja Paulo Freire amb La importància de llegir i el procés d’alliberament.