Les dues presons de Figueres

En els pròxims dies, Figueres guanyarà un nou espai públic amb l’obertura dels jardins que envolten l’antiga presó del carrer Sant Pau. És el primer pas visible d’una transformació més gran, impulsada pel govern d’Agnès Lladó en l’etapa de Pere Aragonès a la Generalitat i rematada ara per Jordi Masquef en temps de Salvador Illa, que vol convertir l’antic recinte penitenciari en un centre de formació i ocupaciò. De moment, la conversió en jardins dels antics patis tancats de la presó és una imatge potent de la Figueres que aspira a ser - deixant enrere la imatge d’uns murs penitenciaris al centre urbà - amb la realitat de la Figueres que encara és: la ciutat que pateix tenir, a ben pocs quilòmetres, a Llers, la presó del Puig de les Basses. L'única presó del país més amunt de Barcelona. La diferència entre una antiga presó que retira els seus murs i una presó actual que, se’n parli més o menys té una notable influència en l’àmbit de la seguretat a Figueres i al seu voltant.

Puig de les Basses no és una presó petita. Ni senzilla de gestionar. Hi ha més de 700 reclusos. Amb les seves entrades, les seves sortides, els seus permisos penitenciaris... Recentment, el Defensor del Poble ha publicat un informe on critica que el centre concentri totes les dones en un sol mòdul. Una presó amb la plaça de director vacant, on hi ha hagut tres suïcidis de reclusos en el darrer any i on la setmana passada els sindicats van denunciar una nova agressió a un funcionari. Per tot plegat, Puig de les Basses no és un equipament "amable" per tenir-lo als afores de la ciutat, com qui té, per exemple, un centre comercial.

Les dues imatges. La de la vella presó, i els seus patis convertits en jardins públics, encaminant-se a ser un centre de formació i ocupació. I la de la presó del Puig de les Basses i els seus efectes. Dues imatges per explicar la Figueres del 2026.

Subscriu-te per seguir llegint