El darrer foc

La nit de Sant Joan, ja se sap, és una festa d’origen pagà que, en realitat, celebrava el solstici d’estiu. Es feien fogueres per «donar força al sol», ja que, a partir d’aquell dia, anava perdent hores de llum.

Com ha passat amb altres celebracions, el cristianisme se la va fer seva i la va associar amb el naixement de Sant Joan Baptista, tot i que no és una dada demostrada.

Com el Nadal, que s’associa al naixement de Crist, tot i que tampoc no és clar que fos aquell dia en concret.

En els temps actuals, ni tan sols podem afirmar que aquesta nit sigui la més curta de l’any, ja que, segons els experts, això va ocórrer dissabte passat.

La revetlla dels temps moderns és, en realitat, la celebració d’un canvi de cicle que podria ser perfectament un canvi d’any, perquè al juny acaben i comencen més coses que al desembre.

Acaben els cursos escolars i els polítics, els projectes de moltes empreses; comencen les vacances per a una gran majoria i les feines d’estiu per a moltes persones de la nostra comarca.

És com si tot es ralentís. És el tret de sortida de les terrasses de vespre, dels xiringuitos —o guinguetes—, de les begudes refrescants, dels gelats, la platja i de les calces curtes.

Aquest vespre abocarem a la foguera moltes neures, malpensaments i desenganys i, com passarà d’aquí a sis mesos, farem promeses i propòsits d’esmena per fer millor la nostra vida i la dels qui ens envolten.

Temps d’estimar i de gaudir vora el foc que tot ho purifica. O que tot ho crema.

És per això que, mirant les flames, no hem d’oblidar el malson de cada estiu, en forma de foc arrasador.

Recordem els estius de 1986, 2000 o 2012; el soroll de les espurnes, de les sirenes, dels avions i dels helicòpters, la flaire de fusta cremada i la negror del fum.

I les vides segades: de natura i de persones, de projectes i d’habitatges, de paisatge i de vida animal.

És per tot plegat que el nostre desig d’aquesta nit, en alçar les copes, també ha de ser que el foc d’aquesta nit sigui el darrer foc de l’estiu.

I això, en realitat, depèn de nosaltres.