Crònica avançada de la revetlla

Ja fa dos o tres dies que se sent petar algun petard sense importància. Són uns que s'avancen, cada any ho fan. Dos o tres dies abans i dos o tres dies després de la revetlla encara els fan petar. Suposo que no sempre són els mateixos, perquè la gent es fa gran i perd els costums. Anem al dia de la revetlla que per això he titulat així aquesta crònica.

A la sorra de la platja, una foguera crema fustes, caixes, cadires velles i palets, n'hi ha uns quants que encantats s'ho miren, queden embadalits per la llum i l'escalfor de les flames. Sol, n'hi ha un que fuma. A terra infants i pares encenen metxes de traques, trons i americans i els fan petar, també n'hi ha alguns que han comprat una caixa enorme de focs. Aquests el que volen és imitar als focs que vindran, els que paga l'Ajuntament, els de veritat.

Després, d'un, dos i tres avisos, a les dotze en punt, al cel es dibuixen els colors de la pólvora com crema. Amb el reflex de l'aigua, el mar sembla que vol imitar el que veu que fa el cel. A casa d'un altre, una gossa tremola i s'amaga sota la taula. Hi ha qui encara està tallant la coca: coca de pinyons, dels bons! O de crema d'ous, canyella i pela de llimona ben rajada o de fruita escarxada: meló, taronja i cirera. I en tallar la coca, amb el colze, n'hi ha un altre que tomba una copa de cava plena a vessar i posa els dits al mullader i mulla el front de qui té al costat i al de més enllà i estira el cos i el braç i en toca a un altre. Diu que porta bona sort. -Vine! Crida aquest altre a la gossa poruga. Tremola, no vol sortir de l'amagatall. Els focs encara cremen al cel d'Empuriabrava. Un, dos i tres avisos més i s'acaba. La gossa per fi descansa, li ha costat, però ara ja descansa.

Subscriu-te per seguir llegint