L’edatisme. I, això què és?

Aquesta és una paraula que comença a ser coneguda. Fa referència a l’actitud discriminatòria referida a un grup de persones; però tot i que es pot aplicar també als joves, és més freqüent que es refereixi a la gent gran. El terme fou creat pel gerontòleg Robert Butler per definir la discriminació per motius d’edat que pateixen les persones grans. És una forma de maltractament que vulnera els seus drets. Conèixer les diferents formes de discriminació és el punt de partida per combatre’l i millorar les condicions de vida de la gent gran.

Aquesta és la tercera causa de discriminació, que té com a criteri únic l’edat de la persona, i que es basa en prejudicis i simplificacions ignorant la diversitat d’experiències i les maneres de viure l’envelliment. Qui més el pateix és la dona gran, per la condició de ser dona i gran.

L’edatisme es pot manifestar de diverses maneres, com ara utilitzant un llenguatge inapropiat en adreçar-se a una persona gran; i també parlar-los amb diminutius, tapar la naturalesa de l’edat, utilitzar la paraula "vell/a" com un insult, donar per fet que es coneixen les seves necessitats, treure importància a la tristesa de la gent gran, donar per fet que no entenen de què parlem, negar les seves capacitats d’aprenentatge i dir que "queixar-se és cosa de vells/es". També ho és la no aplicació de mitjans diagnòstics o terapèutics basant-se únicament en el criteri de l’edat. Un altre exemple, i aquest és provocat per l’Estat, és el de la jubilació forçada, per llei o norma. Seria bo que aquesta fos voluntària i s’hi accedís en funció de la salut, de les ganes que es tinguin de continuar treballant i de les forces de què es disposin en el moment de fer-ho, moment en què s’hauria de triar entre continuar treballant o deixar de fer-ho quan un s’ho plantegés.

"Erradicar l’edatisme i convertir l’edat en un potencial social útil és una molt bona opció per assolir un futur sostenible"

De tots és sabut que la societat està envellint i que el recanvi generacional no està garantit, sinó que està amenaçat. La perspectiva del futur social que es preveu, fa que es pensi a crear mecanismes per lluitar contra l’edatisme i proporcionar als sèniors la possibilitat de continuar sent un pilar bàsic de la societat. Cal contemplar la persona (gran) des d’una perspectiva holística i polièdrica i col·locar-la en el centre d’un pacte intergeneracional. Tot i que les persones grans fan les coses més lentament, també les fan millor; perquè ho fan d’una forma més segura, ja que en tenir més coneixements i més experiència, cometen menys errors, compensant d’aquesta manera el temps extra que es pot necessitar per fer una tasca. Però si en jubilar-se s’abandonen de sobte totes les activitats que es feien, la persona entra en una situació de risc no només d’emmalaltir greument, sinó també de morir. Perquè la salut de la persona depèn del manteniment de l’activitat física i mental, fent una vida sana amb una alimentació saludable, evitant situacions nocives i no abandonant la seva activitat mental. D’aquesta manera s’augmenta la longevitat, que va associada a una vida sana i productiva, moltes vegades, fins a edats molt avançades. S’ha de dir que la plasticitat cerebral de la gent (gran) persisteix en el temps.

Erradicar l’edatisme i convertir l’edat en un potencial social útil és una molt bona opció per assolir un futur sostenible.