Temporada turística

Durant un temps, l’estiu no començava amb el solstici d’estiu i el canvi astronòmic, ni tampoc amb el meteorològic estàndard que no és ben bé el mateix; no, començava amb un videoclip engrescador d’una coneguda beguda que recreava una història que d’alguna manera proporcionava ganes i arguments per consumir aquella beguda i, també, per visitar l’indret on s’havia enregistrat.

Sovint l’espai triat havia estat la Costa Brava i una petita o gran part del nostre litoral empordanès. Aquest videoclip continua sent el tret de sortida de l’estiu, per bé que la multiplicitat de canals i mitjans de difusió de missatges de tot tipus ha acabat reduint el seu impacte respecte altres anys.

"El debat ja no és si el turisme és bo o dolent, sinó quin grau de col·lapse pot aguantar un ecosistema tan fràgil com el nostre"

Això vol dir que el fenomen del turisme torna i enguany, segons les previsions, podria ser un any històric. Evidentment, la geopolítica aquí hi té molt a veure; els problemes Orient han fet eliminar moltes reserves per buscar destinacions amb sol, platja i seguretat. A casa nostra, la resta de l’Estat i països com Itàlia, França, Grècia o Portugal, els visitants saben que tenen la seguretat, que no els caurà un míssil o no entrarà una unitat de l’exèrcit israelià als seus hotels per fer-los hostatges. S’aplica la màxima de Montaigne, del seu assaig "el benefici d’uns és la pena dels altres".

Sovint sentim parlar de la "desestacionalització" del turisme, que ve a dir poder comptar amb visitants durant tot l’any, però la realitat ens porta a uns pics de visitants durant l’estiu que són poc sostenibles.

El turisme és el motor econòmic de l’Alt Empordà. Ara bé, el debat ja no és si el turisme és bo o dolent, sinó quin grau de col·lapse pot aguantar un ecosistema tan fràgil com el nostre. El model continua sent, en molts casos, depredador: habitatge, recursos hídrics, la despersonalització del territori que tant ens agrada en els videoclips. No podem ser un decorat de consum ràpid. El repte urgent no és atreure més gent, sinó gestionar l’èxit amb un seny crític, i no sé si el tenim.