Sant Quirze de Colera

Aviat farà vint anys que des del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya vam emprendre diversos treballs a la serra de l’Albera i més concretament al municipi de Rabós d’Empordà. Empesos per l’alcaldessa Rosa Maria Moret vam asfaltar el tram de carretera entre Mas Pils i el Coll de Banyuls. Era un tram sense asfaltar i sense drenatges i desmereixia de la connexió transfronterera que comunicava Espolla i Banyuls. Era un pas històric de ressonàncies dramàtiques en el camí de l’exili i de la retirada i ple de perspectives en la connexió entre els dos vessants de la serralada. Havíem fet diverses vegades el recorregut, fugint dels grans eixos viaris, i ens semblava un recorregut suggerent i engrescador, ple d’atractius a banda i banda: a la banda sud amb algunes vaques pasturant entre matolls i arbustos i a la banda nord amb les vinyes enfilant-se de forma insòlita per les feixes de pedra seca i els desguassos esbiaixats que recondueixen les aigües en una geografia i una geometria torturades però productives. La lògica ens deia que per més que el camí fos només un camí i de titularitat municipal, era imprescindible connectar amb un camí asfaltat a banda i banda; els francesos ens anaven molt per davant i ens hi havíem d’assemblar. I ho vam fer amb un reconeixement immediat i un increment de la circulació en tots dos sentits; uns a comprar tabac, licors o fer gasolina gasolina i els altres a visitar la costa i la casa d’Aristide Maillol o simplement fent drecera per anar a Cotlliure. Més endavant la pandèmia i la por van provocar el tancament d’aquest pas per part de les autoritats franceses en un intent de frenar no se sap ben bé quines amenaces; els pedrots que durant un cert temps van impedir la circulació connectada van ser remoguts per la gent del país en reiterats intents de recuperar la normalitat que finalment s’ha imposat.

Una altra actuació, de més complexitat, es va focalitzar a Sant Quirze de Colera. Per arribar al gran monument medieval hi havia una carretera sense asfaltar que s’agafava en un trencant de la carretera de Rabós a Vilamaniscle. Vam decidir conjuntament amb l’Ajuntament i amb els propietaris de tot l’entorn, la família Fina de Nouvilas de la Bisbal, que també eren els propietaris del Mas Pils, que asfaltaríem el camí i portaríem el subministrament elèctric fins al monestir; monestir i restaurant no tenien electricitat i el restaurant funcionava amb un grup electrogen. Va caldre una negociació llarga amb el departament de Medi Ambient, que volia un tractament especial de la carretera amb passos canadencs i proteccions laterals per afavorir el pas de fauna i impedir les afectacions a la tortuga de l’Albera. Es van fer doncs molts passos canadencs amb proteccions laterals amb travesses i alhora es va preparar la conducció elèctrica fins al monestir. Vam fer un intent també de pactar l’espai dedicat a aparcament abans d’arribar a Santa Maria com a bé de propietat pública però no ens en vam sortir. El fet és, però, que fruit de l’acció del Govern s’arribava en carretera asfaltada fins a l’aparcament de Sant Quirze, hi arribava l’electricitat i es va restaurar la teulada de Santa Maria.

Tot estava a punt per fer visitable el conjunt monumental declarat bé cultural d’interès nacional que havia estat restaurat en diverses campanyes promogudes per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona i amb projecte d’intervenció de l’arquitecte Joan Falgueras. I així durant uns anys Sant Quirze de Colera va ser visitable i estava vigilat.

Ara, però, l’actual alcaldessa, Maria Teresa Ginjaume, ha alertat de l’estat d’abandonament i de vandalització del monument i ha demanat ajut a les altres administracions. Les fotografies que s’han vist mostren les proteccions de fusta de l’espai tancat del monument trencades, les caixes de l’electricitat vandalitzades i els espais de les cobertes inacabats i amb alguna actuació encara pendent a la zona del claustre.

Sembla clar que un municipi petit i amb pocs recursos com ho és Rabós d’Empordà no es pot fer càrrec de la gestió d’un monument de l’envergadura de Sant Quirze. I sembla també clar que si definim un triangle monumental virtuós de l’Alt Empordà format per Vilabertran, Sant Quirze de Colera i Sant Pere de Rodes, no pot ser que Sant Quirze romangui abandonat i deixat de la mà de Déu. En realitat la força del paisatge i del conjunt de Sant Quirze, la capacitat d’evocació, el sentit històric de la fundació i de la implantació territorial situen Sant Quirze de Colera al cor mateix d’un itinerari cultural i patrimonial de primeríssim nivell. Si Sant Pere de Rodes i Vilabertran gaudeixen d’una gestió endreçada i d’intervencions de rehabilitació successives i de programacions culturals estables, no s’entén i no pot ser que Sant Quirze de Colera sigui un angle mort en aquest triangle virtuós que he esmentat.

Naturalment el volum del patrimoni sovint és desbordant i no fa gaire ha calgut una acció d’emergència per evitar el tancament de Sant Pere de Casserres. És indubtable que l’emergència a Sant Quirze és del mateix nivell i que interpel·la l’Ajuntament de Rabós, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la Diputació de Girona i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Sé segur que tots han fet fins ara el que ha calgut i el que han pogut per evitar la degradació del monument. Ara però caldria una acció concertada de salvament integral amb un marc econòmic per a la gestió ordinària i un quadre de finançament per a la continuació de les tasques de rehabilitació. Vull confiar que d’aquí no gaire Sant Quirze de Colera s’haurà incorporat als circuits culturals i patrimonials sense la hipoteca actual que en fa un monument mig abandonat. A aquestes alçades l’endreça passa per davant del romanticisme dels monuments en ruïnes.

Subscriu-te per seguir llegint