Les càmeres d’en Masquef

Amb el lloable propòsit de reforçar la seguretat ciutadana, l’Ajuntament de Figueres ha iniciat la instal·lació de càmeres de vigilància urbana. A tal efecte, ha aprovat una despesa aproximada d’un quart de milió d’euros, suma gens menyspreable per les vuit càmeres de 360 graus que integren l’acció, per bé que, llegint la nota de premsa emesa per l’ajuntament, la total implantació també refereix un centre de processament i visualització d’imatges ubicat a la Guàrdia Urbana així com el monitoratge dels fluxos turístics, que ara mateix no us sabria dir ben bé en què consisteix.

El debat em sembla interessant perquè confronta dos drets d’aquells que es presten a la polèmica: seguretat versus intimitat. I es dona la circumstància que darrerament estem assistint a una inversió en la seva priorització tradicional: en un món on la confidencialitat i la reserva de les dades personals anava a l’alça, comencen a irrompre aquells qui demanen que aquelles cedeixin per deixar pas al dret a la seguretat.

Fet del qual me n’alegro, perquè a vegades també està bé recordar que els drets individuals han de poder claudicar davant de les necessitats col·lectives, i perquè ja començava a estar tip —aplicant la famosa llei del pèndol, consistent en passar de 0 a 100 en un tema sense trobar termes mitjans—, de l’abús que en els últims temps s’estava fent del dret a la intimitat i a la privacitat de les dades, en nom dels quals es dificulten tràmits tan naturals com per exemple consultar el teu propi saldo bancari o sortir en una foto del club d’escacs on jugues.

"Més aviat el que es comença a detectar són uns joves dirigint preguntes incòmodes als seus pares. Amb interrogatoris de l’estil: com heu permès arribar al punt de tenir una ciutat, un país, on no es pugui passejar tranquil i els reincidents no siguin severament engarjolats o expulsats?"

Celebro d’entrada que la decisió d’instal·lar càmeres hagi arribat, ja que és una evidència que els nostres carrers com més va, més perillosos són. Em sembla correcte, per tant, aplicar la màxima prevenció possible a un dels principals problemes que pateix la Figueres dels cinquanta mil.

Alhora tot plegat ajuda a constatar que a les generacions a partir de la Z la privacitat és un concepte que els rellisca. Acostumats a penjar públicament a les xarxes la seva quotidianitat sense cap mena de pudor, queda clar que donen més importància al fet de deambular segurs pels carrers. En un món de repetidors telefònics, geolocalitzacions per satèl·lit, missatges no encriptats, amb gustos, compres, viatges i hàbits detectats i perfectament controlats, no sembla que el control de la seva intimitat els preocupi en excés.

Més aviat el que es comença a detectar són uns joves dirigint preguntes incòmodes als seus pares. Amb interrogatoris de l’estil: com heu permès arribar al punt de tenir una ciutat, un país, on no es pugui passejar tranquil i els reincidents no siguin severament engarjolats o expulsats?