Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Opinió

Jordi Utiel

Jordi Utiel

Ex Conseller Nacional de Junts per Catalunya

Castelló d'Empúries

Comença l'espectacle a Castelló d'Empúries - Empuriabrava amb les candidatures municipals

La candidata de Junts a Castelló d'Empúries, Raquel Domínguez.

La candidata de Junts a Castelló d'Empúries, Raquel Domínguez. / Junts

La presentació d’una candidatura municipal hauria de servir per explicar un projecte de poble, escoltar els veïns i demostrar compromís amb els problemes reals del municipi. Malauradament, l’acte de presentació d’una cap de llista el passat dissabte 6 de juny va transmetre una imatge ben diferent.

Les primeres files estaven ocupades per diputats, senadors, representants comarcals, alcaldes d’altres municipis i membres de l’estructura del partit. Els veïns de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, aquells a qui se suposa que es vol representar, quedaven relegats a un paper secundari. Una posada en escena que semblava més una exhibició de credencials internes que no pas una presentació oberta a la ciutadania.

La pregunta és inevitable: què han aportat tots aquests càrrecs institucionals al nostre municipi? Quines iniciatives han defensat al Congrés, al Senat o al Parlament en benefici de Castelló d’Empúries i Empuriabrava? Quines inversions han reclamat? Quines esmenes han presentat? Quines infraestructures estratègiques han impulsat?

Hauria estat una bona ocasió perquè la diputada present expliqués quines actuacions ha defensat per al municipi. Hauria estat interessant escoltar el senador parlar de les connexions ferroviàries pendents, de la necessitat de millorar l’accés a l’alta velocitat o de la projecció turística internacional d’Empuriabrava. Hauria estat útil que els alcaldes convidats compartissin experiències de gestió municipal aplicables al nostre poble.

Però res d’això va passar. La sensació va ser que molts dels presents hi eren per sortir a la fotografia, aplaudir i escenificar suport orgànic. Un acte pensat perquè el partit es mirés al mirall i es reconegués a si mateix, més que no pas perquè els veïns coneguessin propostes i solucions.

La imatge que es va transmetre no va ser la d’un projecte arrelat al territori, sinó la d’una candidatura recolzada per l’aparell del partit. I quan l’aparell ocupa les primeres files i la ciutadania queda al darrere, el missatge és clar: les prioritats no són les que haurien de ser.

En política municipal, les fotografies parlen. I la fotografia d’aquest acte mostrava molts càrrecs, moltes sigles i molts cops a l’esquena, però massa poca presència dels veïns que conviuen cada dia amb els reptes del municipi.

Les eleccions municipals no haurien de ser una competició per demostrar qui té més padrins polítics. Haurien de ser una oportunitat per demostrar qui coneix millor el poble, qui té les millors propostes i qui està disposat a defensar els interessos de Castelló d’Empúries i Empuriabrava per damunt dels interessos del partit.

Perquè al final, els veïns no voten diputats, senadors ni càrrecs comarcals. Voten persones que han de governar el seu municipi i respondre davant dels seus ciutadans

Tracking Pixel Contents