"No n'hi ha prou amb manca de deutes; cal demostrar que es cobreixen els serveis i les necessitats de Roses"

Fa ara sis mesos, el 15 de desembre del 2025, vaig escriure una carta al director pregant-li la seva publicació. Es deia "Asfaltar d'una vegada la plaça Ítaca" i adoptava un to de respectuosa exigència, a la vista de l'experiència, després d'una vintena d'anys de pols, sots i caos en aquesta plaça-aparcament de Roses.

Al cap d'un mes, vaig rebre una trucada d'un tècnic d'Urbanisme de l'Ajuntament. Volia agrair el meu interès i traslladar-me la notícia que l'alcalde tenia previst en el seu programa, justament, aquesta qüestió: asfaltar la plaça d'Ítaca. Em vaig sentir afalagat pel detall i vaig imaginar que resultava suficient amb aquest compromís, un compromís que ha resultat excessivament funcional o "cuellicorto".

Perquè, efectivament, fa uns dies van aparèixer les màquines que van aplanar la terra, van emplenar els buits i van recobrir tota la superfície amb una capa inclassificable de ciment sec al 2%, és un dir, que durarà quatre dies i aixeca més pols que abans, això sí, de color més blanquinós. Diuen que els ha costat gairebé 50.000 euros i durarà un temps, sense precisar. Només va quedar pendent una capa de quitrà i dibuixar les places d'aparcament que ordenessin el flux de vehicles. Però, és clar, això val més diners. I, a sobre, potser hauríem preferit la plantació de mig centenar d'arbres.

Permeti'm, senyor director, que li expliqui una anècdota. Era el 1978, un any abans de les primeres eleccions municipals democràtiques. Vaig tenir una reunió amb un alcalde sabedor que li quedava poc temps i jo representava l'Associació de Veïns. Va ser una reunió cordial en què l'alcalde va mostrar dues coses: la seva voluntat de quedar bé i ser bon gestor dels recursos públics. Em va explicar que cada any tancava el pressupost amb superàvit i sense deutes a ressaltar. Jo li vaig recordar educadament que alguns carrers de la ciutat encara no estaven asfaltats i que la urbanització d'algunes zones resultava pràcticament inexistent. Així, era fàcil gestionar sense gastar. Vam arribar al compromís d'invertir una bona part del superàvit en la plantació d'arbres i l'asfaltatge del carrer que aniria al nou mercat. I aquest compromís es va complir en bona part.

Si el fins ara alcalde de Roses volia quedar bé, ha malgastat una oportunitat. No n'hi ha prou amb disposar d'un romanent de tresoreria enorme i mancar de deutes. Cal demostrar que es cobreixen prou els serveis i les necessitats de la ciutat.

Potser la nova alcaldessa acabarà el treball de la plaça.

Moltes gràcies.