Opinió
Arquitecte tècnic i fotògraf
Afegeix-nos a GoogleQuan la veu calla, la paraula continua
El seu estil planer d’escriure no amagava la seva profunda cultura
Josep Maria Salvatella en el seu despatx, envoltat de llibres. / Empordà
L’amic Josep M. Salvatella ens ha deixat. En Santi Coll, com a periodista diligent, (vegeu el seu article d’EMPORDÀ de data 1 de juny de 2026 "Mar d’Amunt, Albera Amunt, benvolgut Josep Maria") recorda que juntament amb ell vaig compartir projectes i trajectes amb Josep M. Salvatella. Des de molt joves vam escriure a la revista llançanenca Miranda, en Josep M. sempre amb gran facilitat de comunicar-se per escrit aconseguia articles vius i propers. Més tard ho feia a la revista local Farella i em demanava que il·lustrés els seus escrits, en prosa o poesia, amb les meves fotografies. Va publicar molts llibres i em va encarregar algunes cobertes fotogràfiques. La nostra amistat i col·laboració cultural va anar sempre de bracet. Quan ell entrevistava personalitats com Josep Palau i Fabre, Montserrat Vayreda, Pere Calders, M. Àngels Anglada..., jo feia la sessió fotogràfica. El tàndem funcionava. Els seus escrits periòdics publicats a EMPORDÀ els llegia amb avidesa i la majoria els guardo pel que representen de saviesa popular de casa nostra. No cal dir que comentava amb ell aquells detalls que eren la nostra íntima història. El seu estil planer d’escriure no amagava la seva profunda cultura, i que gaudia d’una extensa biblioteca de caràcter universal.
"Quan ell entrevistava personalitats com Josep Palau i Fabre, Montserrat Vayreda, Pere Calders, M. Àngels Anglada..., jo feia la sessió fotogràfica. El tàndem funcionava"
En aquests moments de tristesa, la meva memòria trontolla per l’emoció i les vivències conviscudes van i venen amb desordre. Sempre hi ha, no obstant això, les més persistents, les més preuades, i en aquest punt em plau recordar que vàrem ser del grup fundador d’Amics de Sant Silvestre, que els anys 70 va iniciar la restauració de la capella i encara avui conserva l’entorn.
"A Sant Silvestre feinejarem junts / i en acabar ens aplegarem a taula, / és hora d’esmorzar i tot és a punt" —va escriure. Avui no hi era. L’hem trobat molt a faltar.
- Troben una de les llagostes més rares i protegides de Catalunya a la Garriga d'Empordà
- Víctor Rojas, pastor del cap de Creus amb 700 ovelles: 'Els incendis s'apaguen a l'hivern gestionant el territori, no a l'estiu
- Té 39 anys i viu sol en un poble abandonat que lluita per salvar-lo de l'oblit: 'El meu pare estimava molt aquesta terra
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- L’Orquestra Di-Versiones i Els Catarres captiven milers de persones a la tercera Bertranada Fest
- Josep Maria Bernils: 'Hem de dir als empordanesos, alt i clar, que no podem dimitir del català
- Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: 'Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua
