"La protecció de la Posidònia és urgent i una obligació de tots"

Alguns navegants de Cadaqués, i segurament d'altres indrets del litoral, s'han mostrat sorpresos i preocupats pel nou Reial decret 191/2026, destinat a reforçar la protecció de les fanerògames marines, entre les quals destaca la coneguda posidònia oceànica.

Les praderies de posidònia constitueixen un hàbitat clau en la lluita contra la crisi climàtica, la pèrdua de biodiversitat i, alhora, en la preservació de la seguretat alimentària. Per aquest motiu, fa dècades que estan protegides per directives europees, convenis internacionals i diverses normatives estatals i autonòmiques. Per això resulta sorprenent que encara hi hagi qui afirmi sentir-se sorprès per noves mesures de protecció.

Malauradament, i malgrat aquest marc legal, les nostres praderies s'han anat degradant i reduint amb el pas dels anys. Les causes són diverses. Algunes són extremadament difícils de combatre, especialment a curt termini, com ara l'escalfament de les aigües del Mediterrani, la contaminació per plàstics i productes químics o la proliferació d'espècies invasores, com l'alga asiàtica o el peix conill.

N'hi ha d'altres, però, sobre les quals sí que podem actuar de manera immediata i efectiva. Una de les més evidents és l'impacte del fondeig lliure i massiu.

L'experiència de dècades demostra que la protecció sobre el paper és insuficient si no va acompanyada de mesures efectives sobre el terreny: més informació i sensibilització, una vigilància adequada, una cartografia precisa i d'ús obligatori, un règim sancionador efectiu i dissuasiu i una xarxa molt més extensa de boies ecològiques.

Alguns detractors argumenten que diversos informes indiquen que determinades praderies del Cap de Creus encara es troben en bon estat de conservació. Però aquest fet no justifica ignorar les normatives vigents ni continuar llançant-hi àncores i cadenes damunt, posant a prova la seva resistència fins al límit.

L'impacte del fondeig lliure sobre el fons marí i les praderies de posidònia està àmpliament documentat per la comunitat científica, també al Cap de Creus. Existeixen nombrosos estudis elaborats amb metodologies específiques, revisats per experts independents i publicats en revistes científiques de referència. Per tant, negar aquest impacte ja no és una qüestió d'opinió, sinó una negació de l'evidència científica.

També està plenament demostrat que la creació de parcs naturals, reserves marines i camps de boies ecològiques contribueix decisivament a la conservació i recuperació dels ecosistemes marins i de la seva biodiversitat. Igualment, cada vegada hi ha més evidències que la protecció del patrimoni natural resulta molt més rendible econòmicament que la seva degradació.

Aquest és precisament el camí que, segons els experts, hem de seguir. I també el que ens exigeixen la Llei Europea de Restauració de la Natura i el compromís internacional 30x30, segons el qual l'any 2030 hauríem de tenir almenys el 30% dels ecosistemes marins protegits de manera efectiva i un 10% amb protecció estricta (actualment només tenim un 0,01% amb protecció estricta).

Protegir la posidònia no és una opció ni un caprici ambientalista. És una responsabilitat col·lectiva i una inversió imprescindible en el futur del nostre mar, de la nostra economia i per a les properes generacions.

Feliç Dia Mundial dels Oceans.