Memòria dels absents

Fa pocs dies es presentava a Figueres el cinquè volum dels Benvolguts absents, editat pel l'EMPORDÀ i l’Ajuntament de Figueres, i escrit per Joan Ferrerós i Josep Valls. Aquest projecte va començar fa anys i ja ha aplegat un bon nombre de persones, de Figueres i comarca, que van tenir al llarg de la seva vida una trajectòria prou destacable per posar-la negre sobre blanc.

Aquest llibre em sembla un document que, anys a venir, esdevindrà clau. De fet, fa un pas interessant: passar de la memòria tàcita —la que batega en el record oral, subjectiva i evanescent— a la memòria explícita, de la paraula impresa que fixa i estructura el passat. Evidentment comporta riscos, el primer és si hom pot haver-se deixat algú, tot i que, en tractar-se d’un cinquè volum, queda demostrat que la continuïtat del projecte permet anar esmenant possibles omissions.

A mesura que es van complint anys, llegint els perfils que apareixen a l’obra, un sol trobar cada vegada més cares conegudes, que o bé es van conèixer i tractar o que, simplement, se’ls coneixia de "veure’ls per Figueres". El que resulta suggerent del llibre és recuperar una llarga tradició literària que entén que, per fixar la identitat d’un poble o d’una comunitat, el teixit dels records d’un veí o veïna pot ser tan rellevant com els grans noms de la nostra història moderna.

En són una bona prova pàgines com les dedicades a Salvador Fàbrega, la recuperació —a partir de la recerca feta per l’historiador Ramon Freixes— d’un heroi de la Segona Guerra Mundial de qui se sabia ben poc. Rescatar la seva memòria era imprescindible. Reconstruir aquesta trajectòria, com la de la resta d’absents, representa fer justícia a la història quotidiana i transcendent.

Ho advertia Virginia Woolf en els seus assajos sobre l’art de la biografia, quan reclamava fixar la mirada en les "vides invisibles" i en els personatges de fons que sostenen el teixit d’una societat. Aquest llibre segueix aquesta petjada.