Mercaderies perilloses i vies urbanes: fins quan?

El periodista Santi Coll publicava el 24 de març passat, a l'EMPORDÀ, una informació titulada "El pas de mercaderies perilloses frena la continuïtat de la línia ferroviària actual", que acabava amb una conclusió clara: "Amb les regulacions vigents, centrada en Figueres, la situació és bastant neta: la legislació de risc químic condiciona de manera estructural el planejament municipal, sobretot a través del TRANSCAT, les ZIF i els informes de Protecció Civil sobre el transport de mercaderies perilloses. I, com que el Ministeri va condicionar el POUM, la ciutat ha d’ordenar-se sobre el corredor ferroviari real de la planificació vigent, amb les seves franges ferroviàries i la seva càrrega de risc químic associada".

Continuar defensant el traçat actual és continuar condemnant Figueres al risc químic i limitar el desenvolupament urbanístic dins la zona de domini públic i la zona de protecció ferroviària al llarg de tot el recorregut de la línia convencional.

Aquesta informació, publicada fa més de dos mesos, ha merescut el silenci de partits polítics, plataformes i sectors que insisteixen a defensar el manteniment del traçat ferroviari dins la trama urbana com si fos una conquesta social intocable.

Els qui continuen defensant el traçat actual sovint utilitzen arguments emocionals: la centralitat de l’estació, la memòria històrica o la por de perdre serveis. Però cal dir-ho clarament: mantenir vies obsoletes al mig de la ciutat no garanteix un millor servei ferroviari. Ben al contrari.

Davant d’aquestes actituds, hi ha deu preguntes que mereixen resposta:

• Per què defensen que trens amb mercaderies perilloses continuïn passant a pocs metres d’habitatges, escoles i equipaments públics?
• És coherent defensar polítiques ambientals i, alhora, mantenir el trànsit ferroviari de mercaderies perilloses dins del nucli urbà?
• Per què no expliquen clarament als veïns quins materials transporten actualment determinats trens de mercaderies?
• Quina prioritat tenen: la seguretat ciutadana o la batalla política?
• Com justifiquen mantenir un traçat ferroviari del segle XIX mentre es parla constantment de modernització i sostenibilitat?
• Defensen realment el tren o només la permanència de les vies al mateix lloc?
• Quin sentit té parlar de cohesió urbana mentre es manté una infraestructura que divideix la ciutat?
• Quin model de ciutat proposen: una ciutat oberta i integrada o una ciutat partida per vies ferroviàries?
• Si el futur passa per corredors ferroviaris més eficients i segregats, per què insistir en un model obsolet?
• Què és més progressista: mantenir el problema o resoldre’l definitivament?

Defensar avui el pas del ferrocarril pel traçat actual ja no és defensar el tren. És defensar un model ferroviari antiquat, insegur i incompatible amb el futur de la ciutat.

"Els qui continuen defensant el traçat actual sovint utilitzen arguments emocionals: la centralitat de l’estació, la memòria històrica o la por de perdre serveis. Però cal dir-ho clarament: mantenir vies obsoletes al mig de la ciutat no garanteix un millor servei ferroviari"

El debat no és la defensa del tren en genèric. El debat és quin tren volem: un sistema ferroviari modern, eficient i segur, o bé una infraestructura del segle XIX que fragmenta barris, limita el desenvolupament urbà i obliga moltes persones a conviure amb el risc del pas de combois carregats de productes químics i materials inflamables.

Sorprèn especialment veure sectors que es presenten com a progressistes o ecologistes alineant-se amb una proposta que manté riscos dins del nucli urbà i oposant-se a una ordenació ferroviària més racional i funcional. Mercaderies perilloses i vies urbanes: fins quan?

Figueres necessita valentia política. Necessita pensar en el futur i no en les batalles ideològiques del passat. Necessita una solució ferroviària moderna que garanteixi connectivitat, però també seguretat, integració urbana i oportunitats de futur.

Avui, la majoria social i institucional ja es troba en aquesta via. A Figueres hi ha valentia política per afrontar la transformació de la nova ciutat. El lideratge de l’alcalde Jordi Masquef en la defensa de la variant ferroviària de Figueres i de l’estació intermodal Figueres-Vilafant, així com la convicció que la transformació ferroviària ha d’anar acompanyada d’una doble transformació urbana —a ponent i a llevant—, amb efectes socials i econòmics de gran abast, en són una mostra clara.

També cal remarcar la determinació de l’alcaldessa Agnès Lladó en l’aprovació d’un POUM que recollia la variant ferroviària i l’estació intermodal com a única opció, a instàncies del Ministeri de Transports i d’ADIF, que van obligar l’Ajuntament a eliminar qualsevol referència al soterrament, al semi-soterrament en trinxera o a un by-pass de mercaderies, perquè aquestes actuacions no han format mai part de la planificació estatal.

Parlem, a més, d’un model ferroviari que compta amb el suport de 20 dels 21 regidors de l’actual consistori figuerenc i, sobretot, amb el suport de tots els partits de govern —Junts x Figueres, PSC, ERC i PP—, forces polítiques que han governat, governen i governaran Figueres, Catalunya i Espanya. Aquest ampli consens representa una garantia de continuïtat institucional per a un model ferroviari iniciat l’any 2002.

Fins quan? La resposta és clara: ja hem entrat en el compte enrere. El protocol signat el 28 de juliol de 2025 entre el Ministeri de Transports, ADIF, la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de Figueres i Vilafant representa el consens institucional i l’impuls definitiu per a la transformació ferroviària de la ciutat.

A més, l’adjudicació, el mes de febrer passat, del contracte de serveis per a la redacció dels projectes bàsic i constructiu de la plataforma, via i energia de la variant ferroviària d’amplada ibèrica de Figueres i de la remodelació de l’estació Figueres-Vilafant, així com la seva formalització publicada al BOE del 14 d’abril de 2026, marquen l’inici d’un camí definitiu i irreversible. Un camí que ha de culminar amb actuacions estratègiques com la variant ferroviària, l’estació intermodal, la supressió definitiva dels passos a nivell i la creació d’una xarxa més eficient i adaptada al corredor mediterrani.