Manifestació d’autònoms, el motor que sempre paga: "Ha arribat el moment de dir prou"

El pròxim 31 de maig participaré a Barcelona en una manifestació d’autònoms. I no hi vaig per fer soroll. Hi vaig perquè crec sincerament que ha arribat el moment de dir prou.

Prou a un sistema que cada any exigeix més als petits empresaris, als autònoms, als que aixequem la persiana cada matí sense garanties ni xarxa de seguretat. Als que generem activitat, ocupació i economia real… però massa sovint només rebem burocràcia, impostos, inspeccions i una sensació constant d’abandonament.

Durant anys, l’autònom ha estat el gran oblidat de la política espanyola. Sempre se’ns demana esforç, sacrifici i responsabilitat. Però quan arriben els problemes, massa vegades ens deixen sols davant del perill.

I això no és un discurs ideològic. És la realitat del carrer.

A Espanya hi ha milions d’autònoms que no tenen horaris fixos, que no cobren si no treballen, que assumeixen riscos constants i que continuen endavant moltes vegades només per orgull professional i sentit de la responsabilitat.

Mentrestant, les quotes pugen, la pressió fiscal augmenta, les normatives canvien contínuament i la burocràcia és cada vegada més asfixiant. El petit empresari ha passat de ser admirat a sentir-se gairebé sospitós.

I això és profundament injust.

Perquè sense autònoms no hi ha comerç de proximitat.

Sense autònoms no hi ha restaurants, tallers, pescadors, transportistes, pagesos ni milers de negocis que donen vida als pobles i ciutats.

Molts polítics encara no han entès que la immensa majoria dels autònoms no viuen en el luxe. Viuen pendents de factures, dels costos energètics, dels impostos, dels préstecs i de si arribaran a final de mes.

I el més preocupant és que cada vegada hi ha menys gent disposada a emprendre.

Els joves miren el futur i veuen inseguretat, riscos i una administració que sembla més preparada per controlar que per ajudar. I això és molt perillós per a qualsevol país que vulgui tenir futur econòmic.

Jo participaré en aquesta manifestació perquè crec que encara som a temps de rectificar. Per reclamar una legislació més justa, més realista i més adaptada a la realitat dels que sostenim bona part de l’economia productiva.

No es tracta de privilegis.

Es tracta de respecte.

Respecte per la gent que crea activitat econòmica.

Respecte per qui arrisca.

Respecte per qui treballa.

El 31 de maig no serà només una manifestació.

Serà un crit de cansament… però també de dignitat.