Tancar portes i finestres

Semblava que la covid-19 només era un mal record, una etapa dura que vàrem viure fa més d’un lustre i de la qual hem girat full amb relativa facilitat. Aquells que deien, o dèiem, que aquell trasbals ajudaria a canviar el món —per bé— ha quedat evidenciat que no ha anat així; les coses han canviat, certament, però en molts sentits per anar a pitjor.

Durant uns dies hem pogut veure tot el que ha succeït amb el brot de l’hantavirus en un creuer de luxe que va haver d’anar a les illes Canàries, amb la intervenció del Govern central, per evacuar els viatgers i repatriar-los als seus respectius països amb prou garanties sanitàries, aïllant els 14 espanyols que hi viatjaven. De tot plegat, han sorgit possibles casos a Alacant, Barcelona, Canadà i algun altre lloc, tot a partir d’una parella de neerlandesos que va visitar uns mesos la Patagònia.

"Sabem que les crisis no s’aturen davant de fronteres o discursos interessats, i que la ciència i la prevenció salven vides"

Mentre el port de Rotterdam es prepara per rebre el vaixell Hondius, desinfectar-lo i aïllar la tripulació, aquesta setmana l’OMS ha declarat l’emergència de salut pública a Uganda i el Congo per un brot del virus Ebola especialment virulent i sobre el qual no hi ha vacuna. En paral·lel, s’ha donat per tancat i controlat un brot històric del virus de Marburg a Etiòpia, similar a l’Ebola en símptomes i mortalitat, del qual el primer món gairebé no s’ha fet ressò.

Des de la nostra talaia particular veiem passar aquestes notícies i reaccionem amb un metafòric tancament de portes i finestres com a mesura de precaució. Sabem que les crisis no s’aturen davant de fronteres o discursos interessats, i que la ciència i la prevenció salven vides. A la nostra comarca, com a terra de pas, turisme i lliure circulació, la temptació de blindar-nos seria tan humana com inútil. La por ens fa mirar de reüll tot allò que no coneixem, però la realitat ens demostra que la veritable seguretat no neix de tancar-nos, sinó de la fortalesa del nostre servei de salut pública. Un servei i uns professionals que cal cuidar, perquè demostren que sempre hi són quan se’ls necessita.